The Crusader Kingdom of Valencia
Robert Ignatius Burns, S.J.
Bibliography
[321] This is largely a bibliography of works cited (though over fifty citations of minor interest are omitted). It includes all the direct sources of importance, primary and secondary, with a sampling of titles supplying background or incidental information. A number of cross references are included to facilitate the checking of short-title citations. One vexing question is the division of primary from secondary materials. A number of books consist of documents in substantial part, or are equipped with large and important documentary appendixes. Also, many articles appearing in technical reviews in Spain supply a small appendix of several documents, a practice rendered necessary by the deficiencies of the few general collections. To the heading "Secondary Sources" therefore, the sub-title, "And Secondary-with-Primary," has been added.
There has been a heartening renaissance of historical studies in Spain during the last two or three decades, and admirable work is being produced in quantity. At last, from 1953-1954, we have an adequate bibliographical tool, the Indice histórico español, issued three times a year by the Centro de estudios históricos internacionales at the University of Barcelona; bound and retitled as Bibliografía histórica de España e Hispanoamérica, it is commonly referred to as the Índice. The ecclesiastical history of the realms of Aragon is fortunate in being the subject of an able review, Analecta sacra tarraconensia; regular, meticulous bibliographies appear as supplements to this from 1928 on, the Bibliografía hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas. More general coverage of ecclesiastical history in all countries is supplied by the elaborate bibliographies of the Revue d'histoíre ecclésiastique. Al-Andalus, journal of the Escuelas de estudios árabes de Madrid y Granada, calls attention to works touching its own specialty, the history and literature of Moslem Spain. Sefarad does the same office for the history of Spanish Jews.
For the period before the appearance of the Indice, the bibliographies in the Estudis universitaris catalans are especially helpful. Frequently of use, too, are the extensive bibliographical surveys which appear in the Estudios de edad media de la corona de Aragón, published irregularly by the Consejo superior de investigaciones científicas since 1945 at Zaragoza. The standard work of Benito Sánchez Alonso should not be overlooked, Fuentes de la historia española e hispano-americana, ensayo de bibliografía sistemática (3rd ed. revised; 3 vols., Madrid, 1952). For the kingdom of Valencia the bibliographies of Vicente Ximeno and Francisco Almarche y Vázquez are important (see below under secondary sources).
The careful reader of Valencian provincial historical reviews will have his attention called to out-of-the-way items. Saitabi is the organ of the faculty of philosophy and letters at the University of Valencia; the Anales del centro de cultura valenciana and the excellent Boletín de la sociedad castellonense de cultura represent respectively the modern provinces of Valencia and Castellón. Further bibliographical tools are suggested in the apposite sections of Sánchez Alonso and of the Índice. The reader should note that Spanish authors often reprint their articles as books, so that one commonly finds such works cited under different forms; thus, a number of booklets often separately cited are given in the present bibliography as parts of the volume Congrés I.
Spanish names can be an embarrassment for the bibliographer. Behind a deceptively simple patronymic, there often lurks a formidable longer name. This may coexist in a Catalan and a Castilian form, with or without a linking y (Catalan i) or a hyphen. No logic governs the deployment of these elements, and a single name [322] can sometimes metamorphose in several different combinations. Personality, whim, pride of family or of native province, democratic humility or chaste simplicity, a regard for space on the printed page, the nature of the occasion, or the basic need of distinguishing oneself from colleagues similarly named -- all conspire to produce vagaries of form which confound the foreign bibliographer.
Many historians habitually dispense with their second or maternal surname, as do Soldevila and Llorente; others dress up their names only on more formal occasions, so that Roque Chabás (Roc Chavàs) can acquire "(y) Lloréns." Others remain determinedly formal during their literary appearances: "Miret" does not venture forth without his "Sans." Only a confirmed antiquarian would burden the laconic Flórez (of España sagrada fame) with his cumbrous addition "de Setién y Huidobro." Certain names are frankly eccentric. Sáenz de Aguirre is customarily known as Aguirre, while both Pérez Miedes and Gómez Miedes are merely Miedes; Matheu y Sanz displays one t or two, according to one's taste; Ramón de María and Lamberto de Zaragoza are complete names, deriving from the religious life; Joseph may emerge as José, Josep, Josef, or even Josephus. And when a splendidly Spanish name is unfurled like Doña Consuelo Gutiérrez del Arroyo de Vázquez de Parga (chronicler of the Santiago knights' privileges), the Anglo-Saxon bibliographer recoils before its complexities.
Any attempt to cope with this multiple problem consistently -- to Castilianize all names, for example, or to follow Antonio Palau's Manual del librero (16 volumes to date, Barcelona, 1948-[1964]) -- eventually involves one in absurdities. The only general rule adopted, therefore, was to Castilianize except where, on balance, it seemed best to leave a name in Catalan, and usually to give the surname in full even when that form is less familiar. This was also done, though not always, in each first citation of the notes.
Treatment of any topic is influenced, and in many ways limited, by the nature of the surviving sources. The Valencia diocesan archives, for example, were destroyed partly by fire during an attack on the diocesan buildings in the late Civil War, and partly by subsequent vandalism. There are no contemporary parish lists, visitation records, and the like. The regional archives for the kingdom of Valencia itself have been twice devastated by fire -- in 1423 and in 1586; of unpublished documents, not very much remains here for our purposes. Nor was history kind to the metropolitan archives at Tarragona, where the troops of Napoleon worked much damage; these too are disappointing for our story. On the other hand, the Valencia cathedral archives have a splendid run of parchments (almost a thousand for the sixty years of Valencian history in the thirteenth century), as well as synodal records and other codices. These have all been gone through, piece by piece.
At Rome, the Vatican archives have the invaluable tax lists of 1279-1280 for the clergy of the kingdom of Valencia, and an alternate version of the trial record used in Chapter XIV. Especially they have thirty or more bulky registers filled with papal documents of this period; most papal documents were not registered, making those which survive very valuable. At Madrid, the national archives are rich in documentation on the religious and military Orders. At Paris, both the national archives and the national library furnished useful manuscripts. Ecclesiastical archives at Tortosa, Huesca, and Toledo made contributions, as did the municipal archives at Valencia and the university manuscripts at Valencia and Barcelona. At Barcelona, above all, the great collection of royal documents at the crown archives proved to be a treasure-house. Besides many hundreds of individual parchments, and such special records as the papal or the Templar manuscripts, there are close to fifty large volumes of registers which provide a wealth of documentation bearing upon [323] the subjects in this book. Of all these documents, the larger number seem to center upon property acquisition and crown privileges -- which explains the circumstance of their preservation. But these glint with the gold of names, places, and deeds which would not otherwise have been known. And they make it possible to place the economic resources of a group, and its popularity, where further penetration is impossible.
None of these archives could have been properly exploited were it not for the dedicated labors of the cataloguers. Sometimes their products are feeble instruments, as with the incomplete and confusing Garampi schedario at the Vatican. Sometimes they are models of compilation, like the volumes of Martínez Ferrando and of Olmos y Canalda.(1) Collections of published source materials, monumental or modest, are not lacking. A real debt is owing to compilers such as Huici, Vincke, Bofarull y Mascaró, Villanueva, Aguirre, Flórez, Canivez, Teulet, and others. There are important collections of the laws, municipal privileges, and land distribution for Valencia; and general collections of documentation relating to synods, councils, Dominicans, Cistercians, guilds, church-state relations, royal affairs, and the like. There are a number of chronicles or histories by contemporaries, some of them of great value, and useful bits of information from Moslem writers.
In working with original materials, I have cited the published form as well, where one exists. The latter are widely scattered, and searching for them represents a reflexive and time-consuming activity; no guarantee is offered the reader that a given document has not appeared somewhere in print. However, most of the manuscripts cited from Valencia, Barcelona, Tortosa, Madrid, and Paris have never been published. Vatican documents affecting Spain are often left unpublished, or are only partially published, in the Registres of the Bibliothèque des écoles françaises d'Athénes et de Rome. In a number of cases, adverted to in the footnotes, serious misreadings have crept into the published form of documents.
There is no history of the church in Valencia. But in exploring the subject, one [324]does not walk alone. Several men of impressive talent have gone on ahead -- here mapping out a piece of land, there marking off a wilderness trace, and elsewhere laboriously effecting clearings. Foremost among the pioneers is the great, eighteenth-century antiquarian, the Dominican Josef Teixidor. His two-volume Antigüedades de Valencia is an old-curiosity-shop of documents now lost, archaeological rummagings, fierce tilts at local legend, extended critical essays, and excursions into secular and ecclesiastical byways. Canon Roque Chabás y Lloréns, nineteenth-century archivist at Valencia cathedral, was his worthy successor. Chabás copied documents and wrote articles with an indefatigable energy; he also managed to found and sustain, almost singlehandedly, El archivo, a short-lived technical journal devoted to Valencian researches. His Episcopologio valentino unfortunately never went beyond one volume; and it is rather sketchy for the thirteenth century. José Sanchís y Sivera continued the work of Chabás, both as archivist and as researcher. A number of Sanchís Sivera's disparate essays were gathered into two volumes under the generic title La diócesis valentina; eight more volumes were projected but never done. Even more valuable and original was his Nomenclátor, identifying place-names in diocesan documentation, and his monograph on the parish of St. Thomas.
There are a number of sixteenth-to-eighteenth century historians -- such as Beuter, Diago, Escolano, Esclapés, Ribera, and Viciana -- of poor quality; occasional items in these, on secular or ecclesiastical history, have their uses; but, as Sanchís Sivera says, "hardly anything in them can be accepted without careful examination." One or other Valencian topic has been elaborated by modern authors -- the history of the Mercedarians by Gazulla, for example, and that of the Hospitallers and Templars by Miret y Sans. The debt owed to such authors has become evident from the citations.
Much material is scattered and incidental. The bibliography as a whole is still, as Sanchís Sivera remarked of it sadly in 1920, "deficientísima y casi sin valor." Extrinsic bibliography, on the other hand, is enormous. This book crosses many areas of interest -- such as schools, ecclesiastical offices, economic developments, and so on, and each might be made to trail its bibliographical glory. The accumulated writings on certain religious Orders alone is formidable. One oddity, writings on the Valencia Mozarabic community in the thirteenth century, I have not bothered to include; in common with a number of other students of the area I do not believe the Mozarabic community had survived here.
Finally, the autobiography of King James I is so unusual a document for medieval times that doubts as to its authenticity naturally arise. Long controversy has settled the issue, however, and the reader may accept the document as substantially genuine. King James did not of course pen it in its entirety; he seems rather to have dictated much of it, somewhat after the modern custom of entrusting one's reflections and reminiscences to a "ghost" who then presents them in more polished form. As the king's best modern biographer, Tourtoulon, remarks in concluding his summary of arguments, "the author of the work is none other than the king himself."
Martín de Riquer discusses the manner in which James and his collaborators probably worked, the stages of their labor, the inclusion of contemporary poems, and the origin of the present texts. The recent comments of Ferran Soldevila, dean of Catalan historians, who is preparing a critical edition of the king's memoirs, run along the same lines. Manuel de Montoliu goes into the subject at analytical length in the best treatment to date. Part one of the chronicle seems to have been done at Játiva in 1244, part two at Barcelona in 1274. Though the king's words require careful weighing and criticism, they are universally employed by historians [325] of Aragon as James's own. It sometimes seemed convenient to adopt Forster's clumsy translation; at other times I have made my own translation.(2)
The whole problem of Moslem Valencia and the relation of the conquered Moslems to the Christians has been left to a book I am now preparing. Bibliography touching this subject therefore has been generally omitted; nevertheless, the present book owes a certain debt, a kind of dimension, to authors like Halperin Donghi and Lapeyre who are absent from this bibliography.
Local town histories were diligently studied but failed to help much; a sampling of the more useful works is included here. Readers interested in a given locality may consult the comprehensive bibliography of Francisco Almela y Vives, Bibliografía de historias locales relativas al reino de Valencia (Valencia, 1952). Municipal archives of the old Valencia kingdom are similarly unrewarding in matters ecclesiastical. A document here or there has incidental relevance -- like the two Templar privileges at Vinaroz or the late tithe document at Villafranca del Cid. A good idea of the kind of materials available may be had from J. M. Ibarra Folgada's "Los archivos municipales, eclesiásticos, y notariales de la provincia de Castellón" (Saitabi, VIII, 1950-1951, 123-45).
The Alcira documentation is introduced in detail by J. M. Parra Ballester's Catálogo del archivo municipal de la ciudad de Alcira (part 1, Alcira, 1961). The recent spate of works on early Alicante (which lies just beyond our horizon of interest in the present book), and Vicente Martínez Morella's four-volume guide to its archives, suggest that little material useful for this book is there. A final disappointment: my visit to the Castellón archives coincided with their lengthy closure for rebuilding; the register of José Sánchez Adell indicates a few parchments here of peripheral interest to us: Catálogo de pergaminos del archivo municipal de Castellón (Castellón de la Plana, 1950).
Parish records are especially barren for our period and purpose. The present state of parish antiquities and archives in the Valencia diocese is carefully surveyed by Salvador Pallarés Ciscar and his staff in the excellent Guía de iglesia en la diócesis de Valencia (Valencia, 1963). Ramón d'Alós, in his "L'arxiu capitular de Tortosa" (Butlletí de la biblioteca de Catalunya, V, 1920, 103-119), offers an overview of the surviving documentation in the northern diocese as it was organized before the losses of the civil war.
Some manuscript depositories are missing from the bibliography as having supplied nothing relevant -- the Barcelona municipal archives and the central library, for example, or the seminary museum at Lérida. One kind of depository, though it yielded little to a patient search, has been included, with no contents indicated beyond a reference to this essay. These are the cathedral archives of King James's non-Valencian bishoprics, and the diocesan collections of his collaborators in southern France. Since these bishops sent aid and in many cases led contingents to the crusade, and were rewarded with properties on the new frontier, their archives cannot be omitted.
But at Barcelona neither the diocesan property documents nor the cathedral archives have anything on the bishop's Valencian holdings. (Cathedral archives in general held out some promise for the themes of this book, where diocesan archives had too often been made barren by wars and mischance.) Vich does not retain a manuscript memory of its prelate's role as fighter and landlord in Valencia. The massive cartularies of Lérida, Gerona, and Zaragoza likewise offer nothing -- [326] though the d'Espés manuscript history at the latter cathedral has a section on the crusade. Albarracín still has a few pertinent parchments, and Huesca boasts a fine set of materials for the Valencia story. In southern France, dioceses like Elne, Agde, Maguelone, Arles, Aix, and Marseilles proved to be almost uniformly silent. Still, there are some echoes of the Valencia crusade itself, especially at Perpignan.
These bleak results contrast with the riches garnered in the other cities discussed above. Such archives are included then for their useful "negative" result; and the search did broaden the background for this book. If documentation has been lost, and sections of some cathedral archives so disorganized from war and movement as to be useless for a long time to come, we may repose more confidence in the rich materials available elsewhere. The central data, insofar as they still exist, have been assembled in this bibliography in as complete a way as is currently possible.
PRIMARY SOURCES
MANUSCRIPT
Albarracín
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Barcelona
Archivo de la Corona de Aragón.
Cancillería Real.
Pergaminos de Jaime I. (A
collection of many hundreds of individual documents on parchment.)
Pergaminos de Pedro el Grande
(I of Valencia, II of Catalonia, III of Aragon).
Cancillería Real. Registros de Jaime I (28
regs. in 33 vols.).
Reg. 5. Annis 1237-1252.
Donationum regni Valentiae.
Reg. 6. Annis 1234-1252.
Super diversis.
Reg. 7. Anno 1239. De domibus
Valentiae.
Reg. 8. Annis 1252-1265.
Speciale.
Reg. 9. Annis 1257-1259.
(Untitled).
Reg. 10. Annis 1257-1259.
Reg. 11. Annis 1259-1261.
Reg. 12. Annis 1262-1265.
Reg. 13. Annis 1262-1265.
Reg. 14. Annis 1262-1272.
Reg. 15. Annis 1265-1268.
Reg. 16. Annis 1268-1276.
Reg. 17. Annis 1265-1275.
Speciale promiscuum.
Reg. 18. Annis 1270-1274.
Reg. 19. Annis 1270-1274.
Reg. 20. Annis 1274-1276.
Reg. 21. Annis 1271-1273.
Reg. 22. Annis 1273-1278.
Promiscuum.
Reg. 23. Annis 1274-1276.
Diversorum.
Reg. 24. Annis variis. Diversorum.
Reg. 25. Annis variis. Diversorum.
Reg. 26. Anno 1230. Particio
regni Maioricarum.
[327]
Reg. 27. Anno 1258. Diversorum.
Reg. 28. Annis 1263-1274.
Super pecuniis.
Reg. 29. Anno 1260. (Accounts.)
Reg. 30. Annis 1265-1266.
(Household accounts.)
Reg. 31. Annis 1266-1267.
(Household accounts.)
Reg. 32. Annis 1267-1268.
(Household accounts.)
Reg. 33. Annis 1267-1276.
Reg. 34. Anno 1268. Super
quitacione famuli domus sue [Petri] et super ordinacione eiusdem domus.
Reg. 35. Annis 1268-1276.
Reg. 36. Annis 1269-1270.
Libre de mesió de casa del...Pere fill del rey En Jaume.
Reg. 37. Annis 1269-1276.
Speciale.
Cancillería Real. Registros de Pedro el Grande.
(18 regs. in 24 vols.)
Reg. 38. Annis 1276-1277.
Speciale.
Reg. 39. Annis 1276-1277.
Speciale.
Reg. 40. Annis 1277-1278.
(Untitled.)
Reg. 41. Annis 1278-1280.
Speciale.
Reg. 42. Annis 1278-1280.
Speciale.
Reg. 43. Annis 1278-1284.
Reg. 44. Annis 1278-1284.
Reg. 45. Annis 1278-1284.
Super feudis Cathaloniae.
Reg. 46. Annis 1278-1284.
Gratiarum.
Reg. 47. Annis 1278-1285.
Gratiarum.
Reg. 48. Anno 1280. Super
negotiis justitiae.
Reg. 49. Annis 1280-1281.
Reg. 50. Annis 1280-1281.
Reg. 51. Annis 1281-1284.
Exercituum et redemptionibus eorumdem.
Reg. 52. Annis 1281-1284.
Donationibus de cenariis, equitatum, vestibus et aliis mobiibus.
Reg. 53. Annis 1282-1283.
De rebus regni Siciiae.
Reg. 54. Annis 1282-1283.
De rebus regni Siciliae.
Reg. 55. Annis 1282-1306.
Promiscuum regum. Alphonsi II at Jacobi II exercituum.
Reg. 56. Annis 1284-1285.
Speciale.
Reg. 57. Annis 1284-1285.
Speciale.
Reg. 58. Annis 1284-1285.
Pecuniae.
Reg. 59. Anno 1282. Speciale.
Reg. 60. Annis 1282-1283.
Reg. 61. Annis 1282-1283.
Reg. 62. Annis 1283-1285.
Cancillería. Cartularia.
Reg. 309. Liber privilegiorum
templariorum.
Reg. 310. Privilegia templariorum.
Cancillería. Códices.
Casa Real, no. 9. Privilegios
concedidos a la ciudad de Valencia, 1238-1301.
Liber patrimonii regni Valentiae,
indice alfabético y libro de engañaciones del real patrimonio
en Valencia [survey by
royal commission of patrimony documents in the archives of the crown, of
the magister rationalis, and of the
bailliae generalis].
[328]
Bulas Pontificias.
Legajo V, no. 10 through
legajo XVI, no. 5 (thirteenth-century pontificates).
Clero Regular y Secular.
Merced (other groups proved
disappointing).
Gran Priorato de Cataluña (Hospitallers).
Real Patrimonio, Real Casa, extra series (Jaime
I).
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Biblioteca Universitaria.
MS, Pablo Vidal, Anales de la orden de predicadores,
1172-1624.
MS, Pere Marsili, Cronica ill. regis Aragoniae (1314).
MS, Lluís Pons de Icart, Catálogo
dels archebisbes de Tarragona (1572).
MS, Jaume I, Crónica del rei En Jacme (1343).
Gerona
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Huesca
Archivo Catedral.
Pergaminos, annis 1230-1250.
Códices.
Lérida
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Madrid
Archivo Histórico Nacional.
Clero secular y regular.
Alcira: S. Agostín.
Pergaminos, legajos.
Castellón: Benifasá.
Pergaminos, legajos.
Puig: N. S. de los Angeles.
Pergaminos and legajos.
Valencia: S. Vicente, Zaidia,
S. Domingo, N. S. de la Merced. Pergaminos and legajos for each.
Validigna: Bernardos.
Códices.
Privilegia et scripta S.
Vincentii Valencie; and the Repertori de tots los privilegis y gracies
reals, ê indults ô bulles
apostolics, i demes escriptures y papers que se encontren en lo arxiu de
este real priorat de San Vicent (comp. P. F.
Lluch, 1763).
Llibre de la fundació
del monestir i convent de nostra señora de Benifiçá
de la ordre de Cistel y tenença de aquell
(comp. Miquel Joan Gisbert, 1586; various copies).
Cartulario de Poblet (B-1220).
Poblaciones i privilegios
de los lugares de la orden de Montesa, 1234-1426.
Cartulario del temple (sig.
mod. 1,032; 1,241).
Becerro II de la catedral
de Toledo.
Ordenes Militares.
Calatrava (Privilegios reales;
Documentos particulares).
Montesa (Documentos reales).
Santiago (Arch. Uclés).
Sigilografía.
[329]
Biblioteca Nacional.
Manuscritos, nos. 11,592; 13,028: Dd47; 13,028:
D47; 13,029: Dd98.
Real Academia de la Historia.
Ms: C-20, Miguel Eugenio Muñoz, Descripciones
de los pueblos, yglesias, y parrochias pertenecientes al arzobispado
de Valencia fuera de su
capital, sacadas de sus archivos.
(Many late copies of our documents are also on file
here)
Marseilles
Archives Départementales, Bouches-du-Rhône.
Archives of Aix metropolitanate; of Arles metropolitanate;
of Marseilles diocese. See introduction to bibliography.
Montpellier
Archives Départementales, Hérault.
Cartularies, dioceses of Agde, Maguelone.
Perpignan
Archives Départementales, Pyrénées-Orientales.
(References to Valencia crusade, properties. See
introduction to bibliography.)
Padua
Biblioteca Antoniana.
Miscellaneo, Codice No. 79.
Paris
Archives Nationales.
J. 587. Fasc. Aragon I.
J. 589. Fasc. Aragon II.
J. 696. Bulles. Mélanges.
Bibliothèque Nationale.
MSS Latin, no. 5455: Chartae monasterii S. Mariae
Crassensis.
MSS Latin, no. 9189: Cartulaire de l'abbaye de Lazat,
XIII siècle.
Collection Doat (Collection de Languedoc): vols.
55, 67.
Rome
Archivio Segreto Vaticano.
Registra Vaticana. Regs. 9-43 (Registra Honorii
III, Gregorii IX, Celestini IV, Innocentis IV, Alexandris IV, Urbani
IV, Clementis IV, Gregorii
X, Innocentis V, Hadriani V, Johannis XXI, Nicolai III, Martini IV, Honorii
IV).
Archivum Arcis (Archivio di Castel San Angelo).
Armaria Inferiora, arm. I-XVIII, 2222. Processus causae vertentis
inter archiepiscopos toletanum
et terraconensem super subiectione ecclesiae valentinae tempore Gregorii
IX.
Codex Arm. XXXI, t. 2. Version of Marinus, as below.
Camera Apostolica. Collectoria, no 25. Rationes
collectoriae decimarii [Aragoniae et Navarrae].
Archivio della Biblioteca Apostolica Vaticana.
Codices Vat. Lat. 3975 and 3976. Magister Marinus
de Ebolo, Collectio diversarum litterarum et formarum ac
processuum secundum stylum
romanae curiae.
Capitular Archives of St. Peter's. Codex C-117,
version of Marinus (see last entry).
[330]
Segorbe
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Tarragona
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Toledo
Archivo Catedral.
Liber instrumentorum ecclesie toletane.
Becerro 2 (roll).
Tortosa
Archivo Catedral.
Pergaminos y legajos.
Cajón Alcalatén.
Cajón Arcediano mayor.
Cajón Benifasá, Rafalgari, y Sasalfori.
Cajón Concesiones apostólicas.
Cajón Común de cabildo.
Cajón Deán.
Cajón Diezmos.
Cajón Donaciones y privilegios reales.
Cajón Mas de Barbaráns.
Cajón Obispo.
Cajón Obispo-Cabildo.
Cajón Subtesorería.
Cajón Templarios.
Cajón Testamentos.
Diversos:
Indice alfabético
(parishes).
Llibre de les baroníes.
Cartularios: Códices 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9,
9A, 10, 12.
Valencia
Biblioteca Universitaria.
Códice, Privilegia regum (pergaminos; all
the royal documents in fifteenth-century municipal archives).
Códice, 799: Varia, I.
Códice, 145: Bulas, reales órdenes,
y concordias sobre diezmos.
Archivo Catedral.
Pergaminos. (All those pertaining to the thirteenth
century, about 900 documents.)
Legajo 32. Fasc. 24. Papeles pertenecientes a la
canonización del S. Pedro Pascual.
Legajo 35. Fasc. I. Reals privilegis y donacións,
sobre els delmes del arquebisbat de Valencia.
Fasciculos 2, 3, 4, 5, 6, 9, 13. (Individual parchments
from James I and from the chapter, 1241-1276.)
Legajo 40. Fasc. 23. (Copies of Vatican documents.)
Legajo 60. Fasc. 1. (Pergamino of 1260 establishing
episcopal chaplaincy.)
Legajo 661. Fasc. 1. (Fols. 1-3 are documents relating
to the organization of diocesan revenues.)
[331]
Códice 98. Constituciones synodales ecclesiae
valentinae.
Códice 162. Liber instrumentorum.
Códice 146.
Códice 163. Sínodos valentinos y constituciones
tarraconenses.
Códice 307. Liber de la bisbalía vulgariter
nuncupatus quam plura continens instrumenta, episcopo et capitulo
valentinae ecclesiae concernantia.
Archivo General del Reino.
Sección clero: parroquias y conventos.
Arch. de la bailía; y real justicia.
Archivo Municipal.
MS: Pedro Sucías Aparicio, Los monasterios
del reino de Valencia, 3 vols. (1907).
Idem, Los conventos del reino de Valencia,
3 vols. (1906).
Idem, Templos a la Santísima Virgen
en el reino de Valencia (n.d.).
Vich
Archivo Catedral. See introduction to bibliography.
Zaragoza
Archivo Catedral.
MS: Diego d'Espés, Historia ecclesiastica
caesaraugustana, 3 vols. (16th century).
Diputación del Reino de Aragón.
Papeles procedentes de Zurita: Donationes factae
in feudum per regem Iacobum.
PUBLISHED
'Abd al-Mun'im, al-Himyarî. See Al-Himyarî.
'Abd al-Wahid (Abû Muhammad), al-Marrâkuöi. Kitâb al-mu'ÿib fî taljîs ajbâr al-Magrib. Lo admirable en el resumen de las noticias del Magrib. Translator and editor, Ambrosio Huici Miranda. Colección de crónicas árabes de la reconquista (q.v.), no. 4. Tetuán: Instituto General Franco de estudios e investigación hispano-árabe, 1955.
Acta capitulorum generalium ordinis praedicatorum (1220-1303). Monumenta ordinis fratrum praedicatorum historica, no. 3. Editor, B. M. Reichert. Rome: Congregatio de propaganda fide, 1898.
Acta capitulorum provincialium ordinis fratrum praedicatorum. Première province de Provence, province romaine, province d'Espagne (1239-1302). Editor, P. Douais. Toulouse: Ed. Privat, 1894.
Acta sanctorum. Editors, the Bollandists (Jean Bolland, D. Papebroch, et alii). 67 vols. to date. Paris et alibi: Victor Palmé et alii, 1863- .
Actas del capítulo general de 1317 celebrada en Valencia, en que fue elegido maestro general el Ven. Raimundo Albert. Editor, Guillermo Vázquez Núñez. Rome: Colegio Pio Generalicio, 1930.
Aguirre, José Sáenz de. See Collectio maxima conciliorum.
Abmad ibn Muhammad ibn Mûsâ al-Râzî. "Description de l'Espagne," translator E. Lévi-Provençal, Al-Andalus, XVIII (1953), 50-108.
Albanès. See Galia christiana.
Alexander IV, Pope. Les registres d'Alexandre IV, recueil des bulles de ce pape publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux des archives du Vatican. Editors, C. Bourel de la Roncière et alii. 3 vols. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1902-1953.
[332]
Al-Himyarî, Muhammad Ibn 'Abd al-Muncim. La péninsule
ibérique au moyen âge d'après le Kitâb ar-Rawd
al-mi 'târ fî habar al-aktâr d'Ibn 'Abd al-Mun'im al-Himyarî.
Texte arabe des notices relatives a l'Espagne, au Portugal et au sud-ouest
de la France, publié avec une introduction, un répertoire
analytique, une traduction annotée, un glossaire et une carte.
Editor and translator, E. Lévi-Provençal. Publications de
la fondation de Goeje, no. 12. Leiden: E. J. Brill, 1938.
"Al-Hulal al-Mawöiyya." Crónica árabe de las dinastías almorávide, almohade y benimerín. Translator, Ambrosio Huici Miranda. Colección de crónicas árabes de la reconquista (q.v.), no. 1. Tetuán: Instituto General Franco de estudios e investigación hispano-árabe, 1952.
Al-Marrâkuöî. See Ibn 'Idârî, al-Marrâkuöî; see also 'Abd al-Wâhid.
Alphonse X the Learned (Wise), King. Primera crónica general.
Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se
continuaba bajo Sancho IV en 1289. Editor, Ramón Menéndez
Pidal. Nueva biblioteca de autores españoles,
no. 5. Madrid: Bailly-Baillière e Hijos, 1906.
Al-äaqundî (Abû-l-Walîd Ismâ'Il Ibn Muhammad). Elogio del Islam español (Risâla fî fadl al-Andalus). Translator, Emilio García Gómez. Escuelas de estudios árabes de Madrid y Granada, serie B, no. 2. Madrid: E. Maestre, 1934.
Anales toledanos I. In España sagrada (q.v.), XXIII, 358-362, 381-400.
Anales toledanos II. In España sagrada (q.v.), XXIII, 363-364, 401-409.
Annales compostellani. In España sagrada (q.v.), XXIII, 317-324.
(Anónimo). El anónimo de Madrid y Copenhague. Editor and translator, A. Huici Miranda. Anales del instituto, no. 2. Valencia: Instituto general y técnico de Valencia, 1917.
Armengol Valenzuela, Pedro. See Pascual, S. Pedro; see also secondary sources.
Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie cum historia cristianissimi regis Jacobi ipsius primi conquistatoris. Editor, Luis de Alanya. Valencia: Diego de Gumiel, 1515.
Auvray. See Gregory IX.
Barcinonense. See Chronicon barcinonense.
Berger. See Innocent IV.
Bernardus Guidonis. E floribus chronicorum. In Recueil des historiens des Gaules et de la France (q.v.), XXI, 690-734.
Bofarull y Mascaró, Próspero de. See Repartimiento de Mallorca; Repartimiento de Valencia; Censo de Catalunya; and De domibus Valentiae.
Bofarull y Sans. See Judíos.
Bullarium coelestis ac regalis ordinis B. Mariae Virginis de Mercede redemptionis captivorum.... Editor, José Llinás y Aznar, Barcelona: Rafael Figuero, 1696.
Bullarium equestris ordinis S. Jacobi de Spatha.... Editors, Antonio Francisco Aguado de Córdova and José López Agurleta. Madrid: J. de Ariztia, 1719.
Bullarium franciscanum romanorum pontificum.... Editors, J. H. Sbaraleus et alii. 7 vols. Rome: Congregatio de propaganda fide, 1759-1904.
Bullarium ordinis ff. praedicatorum.... Editors, Thomas Ripoll and Antonine Brémond. 8 vols. Rome: Hieronymus Mainard, 1729-1740.
Bullarium ordinis militiae de Calatrava. Editor, I. J. de Ortega y Cotes. Madrid: M. Antonio Marín, 1761.
Calvó, Bernat. Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe de Vich. Editor, Eduardo Junyent. Reus: Asociación de estudios reusenses, 1956.
Cartoral dels templers de les comandes de Gardeny y Barbens. Editor, J. Miret y Sans. Barcelona: Tipografía L'Avenç, 1899.
[333]
Cartulaire general de l'ordre des hospitaliers de S. Jean de Jerusalem
(1100-1310). Editor, J. Delaville Le Roulx. 4 vols. Paris: E. Leroux,
1894-1901.
Cartulaire general de 1'ordre du temple. Editor, Marquis d'Albon Paris: H. Champion, 1913.
Cartulari de Poblet, edició del manuscrit de Tarragona. Editor, Joan Pons i Marqués. Barcelona: Institut d'estudis catalans, 1938.
"Cartulario de Monroyo (Aragón)," editor Santiago Vidiella, Congrés I, 172-189.
Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. Editor, José Rius Serra. Textos y estudios de la corona de Aragón, no. 5. 3 vols. Barcelona: Consejo superior de investigaciones cientificas, 1946-1947.
Catalonia monastica, recull de documents i estudis referents a monestirs catalans. Editors, anon. 2 vols. Montserrat: Abadía de Montserrat, 1927-1929.
Censo de Catalunya ordenada en tiempo del rey Don Pedro el Ceremonioso. Editor, Próspero de Bofarull y Mascaró. In Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón (q.v.), vol. XII. Barcelona: Imprenta del archivo, 1856.
Chronicon. See also Crónica.
Chronicon barcinonense. In Marca hispanica (q.v.), cols. 754-758; also in Collectio maxima conciliorum (q.v.), V, 231-232 (excerpted).
Chronicon ecclesiae Sancti Pauli Narbonensis. In Vic and Vaissète, Histoire générale de Languedoc (q.v.), V, cols. 37-49.
Chronicon mundi. See Lucas of Tuy.
Chronicon ordinis praedicatorum ab anno MCCIII ad annum MCCLI V. In Peñafort, Summa (q.v.), pp. xlvi--xlvii.
Chronicon Sancti Saturnini Tolosae. In Vic and Vaissète, Histoire generale de Languedoc (q.v.), V, cols. 49-54.
Cláusulas testamentarias relativas a la iglesia de San Nicolás, de Alicante, siglo xiv. Editor, Vicente Martínez Morellá. Alicante: Artes gráficas, 1954.
Clement IV, Pope. Les registres de Clement IV(1265-1268), recueil des bulles de ce pape. Editor, E. Jordan. 1 vol. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1893-1945.
Clement V, Pope. Regestum Clementis Papae V. Editors, Benedictine monks. 12 vols. Rome: Typis vaticanis, 1885-1957.
Codex regularum monasticarum et canonicarum. Editor, Lucas Holstenius [Holstein]. 6 vols. in 3. Graz: Akademische Druck- und Verlagsanstalt, [1759] 1957-1958.
Colección de cánones y de todos los concilios de la iglesia de España y de América. Editor, Juan Tejada y Ramiro. 7 vols. Madrid: Imprenta de Pedro Montero, 1859-1863.
"Colección de cartas pueblas," series issued irregularly in Boletín de la sociedad castellonense de cultura. I (1920), 122-124, 187-188; II(1921), 23-24, 183-185, 297-300; III (1922), 390-393; IV (1923), 189-195; V (1924), 283-285; IX (1928), 166-168; X (1929), 85-87; XI (1930), 36-38, 88-89, 354-357; XII (1931), 132-138; XIII (1932), 168-170, 190-192, 395-404; XIV (1933), 169-173, 200-202, 339-341, 433-436; XV (1934), 68-69, 287; XVI (1935), 289-292, 385-389; XVIII (1943), 30-32, 159-160, 267-270; XX (1944), 103-104; XXI (1945), 232; XXII (1946), 13-17; XXIII (1947), 88-89, 279-282, 389-390; XXIV (1948), 65-66, 226-230; XXVI (1950), 15-16, 88-89; XXXVII (1961), 127-129, 268-269.
Colección de crónicas árabes de la reconquista. Editor and translator, Ambrosio Huici Miranda. 4 vols. to date. Tetuán: Instituto General Franco de estudios e investigación hispano-árabe, 1952- .
[334]
Colección diplomática. Citation used here only
for the collection by Huici, immediately below.
Colección diplomática de Jaime I, el Conquistador. Editor, Ambrosio Huici Miranda. 3 vols. Valencia: Hijo de F. Vives Mora, 1916-1920; Renovación tipográfica, 1922.
Colección diplomática de los documentos a que se refiere la disertación del feudalismo particular e irredimible de los pueblos del reino de Valencia, de donde salieron expulsos los moriscos en el año 1609. Editors, Miguel Salvá and Pedro Sáinz de Baranda. In Colección de documentos inéditos para la historia (q.v.), vol. XVIII.
Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra. Editor, Antonio Ubieto Arteta. Escuela de estudios medievales, textos, no. 19. Zaragoza: Consejo superior de investigaciones científicas, 1951.
Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón. Editors, Próspero de Bofarull y Mascaró et alii. 41 vols. Barcelona: Imprenta del archivo, 1847-1910.
Colección de documentos inéditos para la historia de España. Editors, Martín Fernández Navarrete, Miguel Salvá, Pedro Sáinz de Baranda et alii. 112 vols. Madrid: Viuda de Calera et alibi, 1842-1896.
Coleccion de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, corona de Aragón y Navarra coordinada y anotada. Editor, Tomás Muñoz y Romero. (Vol. I, unicum). Madrid: J. M. Alonso, 1847.
"Collecció diplomàtica de l'església de Tarragona, en el pontificat d'En Benet de Rocabertí (1251-1268)," editor Sanç Capdevila, Boletín arqueológico [Tarragona], LII (1952), 182-185.
Collectio maxima conciliorum omnis Hispaniae et novi orbis, epistolarumque decretalium celebriorum, necnon plurium monumentorum veterum ad illam spectantium, cum notis et dissertationibus, quibus sacri canones, historia ac disciplina ecclesiastica, et chronologia, accurate illustrantur. Editors, José Sáenz de Aguirre and Giuseppe Catalani. 6 vols. Rome: A. Fulganius, 1753-1755.
"Concilios tarraconenses en 1248, 1249 y 1250," editor Fidel Fita y Colomé, Boletín de la real academia de la historia, XL (1902), 444-460.
Congrés. See secondary sources.
Constitutiones sive ordinationes insignis metropolitanae ecclesiae valentinae ab eius primaeva fundatione et origine.... In quibus breviter ea omnia continentur quaecunque ad cultum divinum, optimumque statum, ac circunspectam administrationem: necnon ad officium quorumcunque ministrorum eiusdem spectant. Quae summa fidelitate ad veterum exemplarium collationem comprobate, ac veritate amusi correctae. Ad haec e dispersis hinc inde collectae, inque decentissimum ordinem redactae: adiecto copiosissimo indice: de mandato reverendorum dominorum canonicorum praefatae ecclesiae prodeunt in lucem. Editor, Miguel Pérez de Miedes. Valencia: Ioannes Mey Flandro, 1546.
"Constitutiones synodales valentinae diocesis." See Collectio maxima conciliorum.
Constituciones synodales ecclesiae valentinae. See primary sources: Manuscript, Valencia cathedral codices.
Corpus iuris canonici. Editors, Emil Friedberg and E. L. Richter. Second edition. 2 vols. Leipzig: B. Tauchnitz, 1879-1881.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. 26 vols. in 27. Madrid: Real academia de la historia, 1896-1922.
Crónica. See also Chronicon; Desciot; James; Muntaner.
Crónica del moro Rasis. See Abmad.
Crónica de San Juan de la Peña [Latin text only]. Editor, Antonio Ubieto Arteta. [335] Textos medievales, no. 4. Valencia: Gráficas Bautista, 1961. (See also Historia de la corona; Crónica general.)
Crónica del santo rey Ferdinando III. Seville, 1516; Medina del Campo, 1657. Same as Rodrigo Jiménez de Rada, De rebus Hispaniae (q.v.).
Crónica general de Pere III el Cerimoniòs, dita comunament crónica de Sant Joan de la Penya [old Catalan text]. Editor, Amadeu J. Soberanas Lleó. Barcelona: Alpha, 1961. See also Historia; Crónica de San Juan.
De domibus Valentiae. Editor, Próspero de Bofarull y Mascaró. In Repartimiénto de Valencia (q.v.), pp. 515-656.
De rebus Hispaniae. See Rodrigo.
Desclot, Bernat. Crònica. Editor, Miguel Coll y Alentorn. 4 vols. Barcelona: Editorial Barcino, 1949-1950.
_____. Chronicle of the Reign of King Pedro III of Aragon. Translator, F. L. Critchlow. 2 vols. Princeton, N.J.: Princeton University, 1928-1934 (vol. II preceding vol. I).
"División de la conquista de la España mora entre Aragón y Castilla," editor Roque Chabás y Lloréns, Congrés I (q.v.), pp. 139-141.
La documentación pontificia hasta Inocencio III, 965-1216. Editor, Demetrio Mansilla Reoyo. Monumenta Hispaniae vaticana, no. 1. Rome: Instituto español de estudios eclesiásticos, 1955.
Documenta selecta mutuas civitatis arago-cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia. Editor, Johannes Vincke. Biblioteca histórica de la biblioteca Balmes, series II, no. 15. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1936.
"Documento curioso de Onteniente," editor Roque Chabás y Lloréns, El archivo, VI (1892), 374-376.
"Un documento inédito de D. Jaime el Conquistador, la concesión á la sede barcelonesa de las iglesias de Mallorca, Menorca, Ibiza, Denia y Orihuela," editor José de Peray y March, Congrés I (q.v.), pp. 444-456.
Documentos inéditos. See Colección de.
"Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro," editor José M. Lacarra, Estudios de edad media de la corona de Aragón, III (1947-1948), 499-727.
[Documents], in irregular series, editor Roque Chabás y Lloréns, El archivo, I (1886), 120, 127-128, 135-136, 144, 183-184, 199-200, 207-208, 215-216, 223-224, 231-233, 239-240, 247-248, 255-256, 264, 319-320; II (1887-1888), 20-21, 204-205, 321-328, 336-337, 339-340, 350-351, 354, 365, 390-392,400-408; IV (1890), 214-238, 264-282, 289-318, 373-388; V (1891), 408-409.
Donationum regni Valentiae. See Repartimiento de Valencia.
Ecclesiae S. Pauli. See Chronicon ecclesiae.
Elogio del Islam español. See Al-äaqundî.
Epistolae saeculi xiii e registris pontificum romanorum. Editors, Charles Rodenberg and G. Pertz. In Monumenta Germaniae historica (q.v.), section III, epistolae, no. 2.
Epitome, sive compendium constitutionum sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae. Editor, Bernadino Gómez Miedes. Valencia: Pedro Patricio Mey, 1582.
España sagrada, teatro geográfico-histórico de la iglesia de España. Origen, divisiones y limites de todas sus provincias. Antigüedad, traslaciones y estado antiguo y presente de sus sillas, en todos los dominios de España y Portugal. Con varias disertaciones críticas, para ilustrar la historia eclesiástica de España. Editor, Henrique Flórez et alii. 58 vols. Madrid: A. Marín et alibi, 1747-[1879] 1918.
Febrèr, Jaume. Trobes. See secondary sources.
[336]
Fori regni Valentiae. Monzón: Impressi imperiali, 1548.
Die Formularsammlung des Marinus von Eboli. Editor, Fritz Schillman. Bibliotek des preussischen historischen Instituts in Rom, bd. XVI. Rome: W. Regenberg, 1929.
"Fragmentos inéditos de la 'Ordinatio ecclesiae valentinae," editor F. Martorell, Cuadernos de trabajos, Escuela española de arqueología e historia en Roma, I (1912), 81-127.
Furs. Short title for edition Fori (q.v.); cf. Furs below.
Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reys de Aragò als regnicols del regne de València. Valencia: Lambert Palmart, 1482.
Gallia christiana novissima, histoire des archevêchés,
évêchés et abbayes de France d'après les documents
authentiques. Editors, J. H. Albanès and U. Chevalier. 7 vols.
Montbéliard: P. Hoffman, and Valence: Imprimerie valentinoise,
1899-1920.
Gesta comitum barcinonensium. Textos llatí i català. Editors, L. Barran Dihigo and J. Massó i Torrents. Cròniques catalanes, no. 2. Barcelona: Institut d'estudis catalans, 1925. Also in Marca hispanica (q.v.), cols. 538--595.
Gonzáles, J. See Repartimiento de Sevilla.
Gregory IX, Pope. Les registres de Gregoire IX, recueil des bulles de ce pape, publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux du Vatican. Editor, Lucien Auvray. 3 vols. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1896-1955.
Gregory X, Pope. Les registres de Gregoire X (1272-1276), recueil des bulles de ce pape publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux da vatican. Editor, Jean Guiraud. (1 vol.). Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1892-1906.
Gremios y cofradías de la antigua corona de Aragón. Editor, Manuel de Bofarull y de Sartorio. 2 vols. In Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón (q.v.), vols. XL-XLI.
Guillaume de Nangis. Chronicon. In Recueil des historiens des Gaules et de la France (q.v.), XX, 342-382.
_____. Gesta sanctae memoriae Ludovoci regis Franciae. In Recueil des historiens des Gaules et de la France (q.v.), XX, 309-465.
Guiraud. See Gregory X.
Hispaniae illustratae seu rerum urbiumq[ue] Hispaniae, Lusitaniae, Aethiopiae, et Indiae, scriptores varii, partim editi nunc primi, partim aucti atque emendati. Editor, Andreas Schott. 4 vols. Frankfort: Apud Claudium Marnium et haeredes Johannis Aubrii, 1603-1608.
Historia de la corona de Aragón (la más antigüa de que se tiene noticia) conocida generalmente con el nombre de crónica de San Juan de la Peña. Editor, Tomás Ximénez de Embún. Biblioteca de escritores aragoneses, sección histórico-doctrinal, no. 1. Zaragoza: Diputación provincial de Zaragoza, 1876. (See also Crónica de San Juan; Crónica general.)
Honorius III, Pope. La documentación pontificia de Honorio III (1216--1227). Editor, Demetrio Mansilla Reoyo. Monumenta Hispaniae vaticana, no. 2. Rome: Instituto español de historia eclesiástica, 1965.
_____. Regesta Honorii papae III. Editor, P. Pressutti. 2 vols. Rome: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1888-1895.
Honorius IV, Pope. Les registres d'Honorius IV, publiées d'après le manuscrit des archives du Vatican. Editor, Maurice Prou. (1 vol.). Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1886-1888.
Hoveden, Roger of. See Roger.
[337]
Huici. See Anónimo; Colección diplomática;
Colección
de crónicas árabes, and individual volumes thereof ('Abd
al-Wâhid; Al-Hulal; Ibn cIdârî).
Ibn 'Abd al-Muncim al-Himyarî. See Al-Himyarî.
(Ibn al-Abbâr). "Un traité inédit d'Ibn al-Abbâr à tendance chiite," editor A. Ghedira, Al-Andalus, XXII (1957), 31-54.
Ibn Adari al-Marracochi. See Ibn 'Idârî.
Ibn 'Idârî, al-Marrâkuöî. Al-Bayân al-Mugrib fî-ijtisâr ajbâr muluk al-Andalus wa al-Magrib. Los almohades. Translator, Ambrosio Huici Miranda. In Colección de crónicas árabes de la reconquisto (q.v.), nos. 2, 3. 2 vols. Tetuán: Instituto General Franco de estudios e investigación hispano-árabe, 1953-1954.
Innocent IV, Pope. Les registres d'Innocent IV publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux du Vatican. Editor, Élie Berger. 4 vols. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1884-1921.
"Inventaris de les cases del temple de la corona d'Aragó en 1289," editor J. Miret y Sans, Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, VI (1911), 61-75.
"Inventaris inèdits de l'ordre del temple a Catalunya," editors Jordi Rubió, Ramón d'Alós, and F. Martorell, Institut d'estudis catalans, Anuari, I (1907), 385-407.
James I, King (Sp. Jaime; Cat. Jaume, Jacme). Chronica ó comentaris del gloriosissim é invictissim rey En Jacme primer, rey Daragó, de Mallorques é de Valencia, compte de Barcelona é de Montpesler. Editor, Mariano Aguiló y Fúster. Biblioteca catalana. Barcelona: Alvar Verdaguer, [1873] 1905.
_____. Crónica. Editor, Joseph M. de Casacuberta. Collecció popular barcino, nos. 15, 21, 185, 186, 196, 197, 199, 200, 9 vols. in 2. Barcelona: Editorial Barcino, 1926-1962.
_____. The Chronicle of James 1, King of Aragon, Surnamed the Conqueror (Written by Himself). Translator, John Forster; introduction, notes, appendix and glossary by Pascual de Gayangos. 2 vols. London: Chapman and Hall, 1883.
_____. Libre de saviesa del rey en Jacme I d'Aragó. Editor, Gabriel Llabrés y Quintana. Santander: Imp. de Propaganda Católica, 1908. Also ed. J. M. Castro y Calvó; Barcelona: Consejo superior de investigaciones científicas, 1946.
_____. Llibre deIs feyts. See James I, Crónica.
_____. Versión literal del fuero I, lib. IV, rub. 24 de los del reyno de Valencia sobre diezmos, primicias, y derechos parroquiales, que es la sentencia arbitral del señor rey Don Jayme I de Aragón el Conquistador, contenida en el privilegio 77; la qual se aprobó en las cortes por los tres estamentos eclesiástico, militar, y real, y en consecuencia se incluyó en el cuerpo de los fueros o leyes municipales de dicho reyno. Valencia: Benito Monfort, 1797.
Jiménez de Rada, Rodrigo. See Rodrigo.
John XXI, Pope. Le registre de Jean XXI (1276-1277), recueil des bulles de ce pape publiées ou analysées d'aprés les manuscrits originaux du Vatican. Editor, E. Cadier. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athénes et de Rome, 1906.
John XXII, Pope. Lettres communes de Jean XXII, 1316-1334. Editor, G. Mollat. 16 vols. Paris: Bibliothéque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1921-1946.
Die Juden im christlichen Spanien, Urkunden und Regesten. Editor, F. Baer. Akademie für die Wissenschaft des Judentums, historische Sektion, bd. 4. 2 vols. (Bd. I: Aragonien und Navarra). Berlin: Akademie, 1929-1936.
[338]
Los judíos en el territorio de Barcelona (siglos x al xiii).
Reinado de Jaime I, 1213-76. Editor, Francisco de Bofarull y Sans.
Barcelona: F. J. Altés, 1910. Also in Congrés I (q.v.),
II, 819-913.
Kitâb al-mu'ÿib fi taljîs. See 'Abd al-Wâhid.
Kitâb ar-Rawd al-mictâr. See Al Himyarî.
Layettes du trésor des chartes, séries inventaires et documents. Editor, [J. B.] Alexandre Teulet. 5 vols. Paris: H. Plon et alibi, 1863-1909.
Letterae encyclicae magistrorum ordinis praedicatorum ab anno 1233 usque ad annum 1376. Editor, B. M. Reichert. Rome: Sacra congregatio de propaganda fide, 1900.
"Lettere 'secretae' d'Innocenzo IV e altri documenti in una raccolta inedita del secolo xiii (regesto)," compiler Giuseppe Abate, Miscellanea franciscana, LV (1955), 317-373.
Lévi-Provençal, E., ed. La péninsule ibérique. See Al-Himyarî. See also Ahmad.
Le Liber censuum de l'église romaine. Editors, Louis Duchesne and Paul Fabre. 3 vols. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1901-1952.
Liber feudorum maior. Cartulario real que se conserva en el archivo de la corona de Aragón. Editor, Francisco Miquel Rosell. Textos y estudios de la corona de Aragón, no. 2. 2 vols. Barcelona: Consejo superior de investigaciones científicas, 1945.
A Life of Ramón Lull, Written by an Unknown Hand About 1311. Editor and translator, E. A. Peers. London: Burns, Oates and Washbourne, 1927.
Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana. Estudio preliminar, edición, notas y glosario. Editor, Luis Revest y Corzo. Libros raros y curiosos, no. 13. Castellón de la Plana: Consejo superior de investigaciones cientfficas, 1957.
Llibre de privilegis de Ulldecona. See secondary sources, Bayerri.
Llibre dels feyts del rei En Jacme. See James I, Crònica.
Lorenzana, F. de. See SS. Patrum.
Luca d'Acherio. Chronicon barcinonense. In Collectio maxima conciliorum (q.v.), V, 231-232.
Lucas (Tudensis, diaconus) of Tuy. Chronicon mundi. In Acta sanctorum (q.v.), May, VII.
Lull [Llull], Ramón. Blanquerna: A Thirteenth-Century Romance. Translator, Edgar Allison Peers. London: Jarrolds Publishers, ca. 1925.
_____. Obres de Ramon Lull, edició original feta en vista dels millors i més antics manuscrits. Editors, Mateo Obrador y Bennássar, Salvador Galmés et alii. 21 vols. to date. Palma de Mallorcá: Comissio editora lulliana, for Institut d'estudis catalans, 1906.
_____. See Life.
Mansi. See Sacrorum conciliorum.
Mansilla Reoyo. See Documentación; Honorius III.
Marca hispanica sive limes hispanicus, hoc est, geographica et historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis, et circumiacentium populonum. Compiler, Pierre de Marca; editor, E. Baluze. Paris: F. Muguet, 1688.
Marinus de Eboli. See Formularsammlung.
Marsilio, Pedro. "Commentarium de gestis Jacobi I," in Peñafort, Summa (q.v.), pp. xlvii-li.
Martorell. See "Fragmentos inéditos."
Matthew Paris. Chronica maiora. Editor, Henry R. Luard. 7 vols. London: 1872-1883. In Rerum brittanicanum medii aevi scriptores (q.v.).
_____. Historia anglorum sive ut vulgo dicitur historia minor. Item, eiusdem abbreviatio [339] chronicorum Angliae. Editor, Sir Frederic Madden. 3 vols. London: 1866-1869. In Rerum brittanicarum medii aevi scriptores (q.v.).
Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades. 48 vols. Madrid: Real academia de la historia, 1851-1918.
Miedes, Bernadino [Gómez]. See Epitome.
Miedes, Miguel [Pérez]. See Constitutiones sive ordinationes.
Monumenta Germaniae histonica. Editors, George Heinrich Pertz et alii. 200 vols. to date. Hanover and Berlin: Hahn et alibi, 1826- .
Muntaner, Ramón. Crònica. Editor, Enrique Bagué. 9 vols. in 2. Collecció popular barcino, nos. 19, 141-148. Barcelona: Editorial Barcino, 1927-1952.
_____. Crònica. Editor, José Coroleu e Inglada. Barcelona: Imprenta La Renaixensa, 1886.
_____. Crònica catalana. Editor, Antonio de Bofarull y Brocá. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús, 1860.
_____. The Chronicle of Muntaner Translated from the Catalan. Translator, Lady Henrietta Margaret Goodenough. Hakluyt Society publications, series 2, nos. 47, 50. 2 vols. London: Hakluyt Society, 1920-1921.
Nangis, G. de. See Guillaume.
Nicholas III, Pope. Les registres de Nicholas III (1277-1280), recueil des bulles de ce pape publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux des archives du Vatican. Editors, Jules Gay and Suzanne Vitte. 1 vol. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1898-1938.
"Once bulas de Bonifacio VIII, inéditas y biográficas, de San Pedro Pascual, obispo de Jaén y mártir," editor F. Fita y Colomé, Boletín de la real academia de la historia, XX (1892), 32-61.
"La orden franciscana en el antiguo reino de Aragón, colección diplomática," editor Ambrosio de Saldes, Revista de estudios-franciscanos, I (1907), 88-92, 148-151, 219-222, 354-358, 414-417, 478-482, 537-540, 608-612, 753-757.
Ordinatio ecclesiae valentinae. In Sanchís y Sivera, Diócesis valentina, nuevos estudios históricos (q.v., secondary sources), pp. 191-412.
"Para la historia del derecho eclesiástico valenciano," editor José Sanchís y Sivera, Analecta sacra tarraconensia, IX (1933), 137-147.
Paris, Matthew. See Matthew.
Pascual, San Pedro. Obras de S. Pedro Pascual, mártir, obispo de Jaén, y religioso de la Merced, en su lengua original, con la traducción latina y algunas anotaciones. Editor, Pedro Armengol Valenzuela. 4 vols. Rome: Tipografia della Pace di F. Cuggiani, and Imprenta Salustiana, 1905-1908.
Peñafort [Penyafort], Ramón de. Decretals. See Corpus iuris canonici.
_____. Sancti Raymundi de Pennafort ordinis praedicatorum summa ad manuscriptorum fidem recognita et emendata, sacrorumque canonum, qui in codicibus et anterioribus editionibus tantummodo allegantur, testimoniis aucta, iuxta editionem anni MDCCXX, quam P. Honoratus Vincentius Laget eiusdem ordinis, sacrae theologiae professor, procuravit. Verona: Ex typographia seminarii, apud Augustinum Carattonium, 1744.
_____. Raymundiana seu documenta quae pertinent ad S. Raymundi de Pennaforti vitam et scripta. Editors, Franciscus Balme, Ceslaus Paban, and Joachim Collomb. Rome: In domo generalitia [O.P.], 1898-1901.
La péninsule ibérique. See Al-Himyarî.
"Un pergamino [1251] y un sello de Jaime I del archivo histórico nacional," editor Miguel Gómez del Campillo, Boletín de Ia sociedad castellonense de cultura, XXVIII (1952), 167-172.
Pressutti. See Honorius III.
[340]
"Primera contribución conocida impuesta a los moros del reino
de Valencia," editor Roque Chabás y Lloréns, El archivo,
I (1886), 255-256.
Primera crónica general. See Alphonse X the Learned.
Privilegios reales de Montesa. See introductory essay to bibl., note 1.
Prou. See Honorius IV.
Rada, Rodrigo Jiménez de. See Rodrigo.
Ramón Lull. See Lull.
Ramón de María. See "Repartiment" de Burriana.
Ramón de Peñafort. See Peñafort.
Rasis. See Ahmad.
Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280). Editor, José Rius Serra. (Vol. I: Cataluña, Mallorca y Valencia. Vol. II: Aragón y Navarra). Textos y estudios de la corona de Aragón, nos. 7, 8. Barcelona: Consejo superior de investigaciones cientificas, 1946-1947.
Rationes decimarum Italiae nei secoli xiii e xiv. Tuscia, la decima degli anni 1274-1280. Editor, Pietro Guidi. Studi e testi, no. 58. Rome: Tipografia vaticana, 1932.
Raymundiana. See Peñafort.
Recueil des historiens des Gaules et de la France. Editors, M. Bouquet et alii. 24 vols. Paris: Imprimerie nationale et alibi, 1737-1904 (incl. new series in progress).
El "Repartiment" de Burriana y Villarreal. Editor, Ramón de María. Valencia: J. Nácher, 1935.
Repartiment de Valencia. Edición fotocópica. Editor, Julián Ribera y Tarragó. Valencia: Centro de cultura valenciana, 1939.
Repartimiento de Mallorca. Editor, Próspero de Bofarull y Mascaró. In Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón (q.v.), vol. XIII, 1-141.
Repartimiento de Murcia. Editor, Juan Torres Fontes. Escuela de estudios medievales, textos, no. 31. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1960.
Repartimiento de Sevilla. Estudio y edición. Editor, Julio González. Escuela de estudios medievales, textos, nos. 15, 16. 2 vols. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1951.
Repartimiento de Valencia. Editor, Próspero de Bofarull y Mascaró. In Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón (q.v.), vol. XI, 143-656.
"Repàs d'un manual notarial del temps del rey En Jaume I," editor Joan Segura, Congrés I (q.v.), pp. 300-326.
Rerum brittanicarum medii aevi scriptores, or Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland during the Middle Ages. 244 vols. London: Longman and Co. et alibi, 1858-1896.
Rerum italicarum scriptores, raccolta degli storici italiani dal cinquecento al millecinquecento da L. A. Muratori. Revised edition. Directors, Giosué Carducci, Vittorio Fiorini, and Pietro Fedele. 344 fasc. to date. Cittá di Castello: S. Lapi, and Bologna: N. Zanichelli, 1900- .
Rius Serra. See Rationes decimarum; Cartulario de "Sant Cugat."
Roderick Simon of Rada. See Rodrigo.
Rodrigo Jiménez de Rada. De rebus Hispaniae libri ix emendatiores et auctiores. In Hispaniae illustratae (q.v.),II, 2-148. Also in SS. Patrum toletanorum (q.v.), III, 5-208.
[341]
Roger of Hoveden. Chronica magistri Rogeri de Houdene. Editor,
William Stubbs. 4 vols. In
Rerum brittanicarum medii aevi scriptores
(q.v.).
Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio. Editors, J. D. Mansi et alli. 53 vols. (plus those irregularly numbered). Leipzig: H. Walter, 1903-1927.
Sáenz de Aguirre (for Aguirre, Sáenz de). See Collectio maxima conciliorum. Sancti Saturnini. See Chronicon Sancti Saturnini.
SS. Patrum toletanorum quotquot extant opera. Editor, Francisco Antonio [Cardinal] de Lorenzana y Buitrón. 3 vols. Madrid: Vidua Ioachimi Ibarra, 1782-1793.
Segura. See "Rapas."
Statuta capitulorum generalium ordinis cisterciensis ab anno 1116 ad annum 1786. Editor, Joseph M. Canivez. Bibliothèque de la Revue d'histoire ecclésiastique, fascs. 9 to 14b. 8 vols. Louvain: La Revue, 1933-1941.
"Super officiis Aragonum," editor J. E. Martínez Ferrando, Hispania [Paris], IV (1944), 499-535.
Tejada y Ramiro. See Colección de cánones.
Teulet. See Layettes.
Thesaurus novus anecdotorum. Editors, E. Martène and U. Durand. 5 vols. Paris: F. Delaulne, 1717.
Tratados de legislación musulmana. Editor, Içe de Gebir. Memorial histórico español (q.v.), vol. V.
Urban IV, Pope. Les registres d'Urbain IV (1261-1264), recueil des bulles de ce pape publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux du Vatican. Editor, Jean Guiraud. 4 vols. Paris: Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, 1900-1903.
Vic and Vaissète. See secondary sources. Villanueva. See secondary sources.
Voragine [Varazze], Jacobus da. The Golden Legend of Jacobus de Voragine. Translators, Granger Ryan and Helmut Ripperger. 2 vols. London: Longmans, Green and Co., 1941.
Wadding. See secondary sources.
SECONDARY SOURCES
(and Secondary-with-Primary)
Abadal y de Vinyals, Ramón de. "Origen y proceso de consolidación de la sede ribargorzana de Roda," Estudios de edad media de la corona de Aragón, V (1952), 7-82.
Aguilar y Serrat, F. de Asís (reorganized from manuscript by Juan Bautista Pérez [1537-1597]). Episcopologium segobricense. Segorbe: F. Romaní y Suay, 1883.
_____. Noticias de Segorbe y de su obispado. 2 vols. Segorbe: F. Romaní y Suay, 1890.
Ajo G. y Sáinz de Zúñiga, C. María. Historia de las universidades hispánicas. Orígenes y desarrollo desde su aparición a nuestros días. 3 vols. to date. Avila: Centro de estudios e investigaciones, and Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1957-1959.
Almagro Basch, Martín et alii. Historia de Albarracín y su sierra. 3 vols. to date. Teruel: Instituto de estudios turolenses, 1959.
Almarche y Vázquez, Francisco. Historiografía valenciana. Catálogo bibliográfico de dietarios, libros de memorias, diarios, relaciones, autobiografías, etc., inéditas, y referentes a la historia del antiguo reino de Valencia. Anales del [342] instituto general y técnico de Valencia. Valencia: La Voz valenciana, 1919-1920.
Almela y Vives, Francisco. La catedral de Valencia. Colecció Sant Jordi, series 2, no. 5. Barcelona: Editorial Barcino, 1927.
_____. "El 'Llibre del mustaçaf' y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo xvi," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXV (1949), 1-24.
Amorós Payá, León. "Los santos mártires franciscanos B. Juan de Perusa y B. Pedro de Saxoferrato en la historia de Teruel," Teruel, XV (1956), 5-142.
Aragón, Josephus de. Propugnaculum juris precedendi vener. provinciae valentinae ordinis B. N. de Mercede redemptionis captivorum contra vener. provincias Franciae et Andalusiae. Rome: Camera apostolica, 1689-1690.
El archivo. Revista literaria semanal. [Subtitle varies]. 7 vols. Denia: Imprenta de Pedro Botella, 1886-1893. (II: 1887-1888; III: 1888-1889). See also Chabás, and above in primary sources, Documents.
Arco y Garay, Ricardo del. "El famoso jurisperito del siglo xiii, Vidal de Cañellas, obispo de Huesca (noticias y documentos inéditos)," Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, VIII (1916), 464-480, 508-521, 546-550.
_____. Sepulcros de la casa real de Aragón. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1945.
_____. "El jurisperito Vidal de Cañellas, obispo de Huesca," Jerónimo Zurita, I (1951), 23-113.
_____. "Nuevas noticias biográficas del famoso jurisperito del siglo xiii, Vidal de Cañellas, obispo de Huesca," Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, IX (1917), 221-249; X (1921), 83-113.
_____. "El obispo Don Jaime Sarroca, consejero y gran privado del rey Don Jaime el Conquistador (noticias y documentos inéditos)," Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, VIII (1916), 463-480, 508-521; IX (1917), 65-91.
Armengol Valenzuela, Pedro. Vida de S. Pedro Pascual, religioso de la Merced, obispo de Jaén, y mártir glorioso de Cristo. Rome: Federico Setth, 1901.
_____. See primary sources, Pascual.
Asín Palacios, Miguel. Contribución a la toponomía árabe de España. Second edition. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1944.
Aunós Pérez, Antonio. El derecho catalán en el siglo xiii. Barcelona: Ediciones Helios, 1926.
Aymerich, Mateo. Nomina et acta episcoporum barcinonensium, binis libris comprehensa, atque ad historiae, et chronologiae rationem revocata. Barcelona: P. Nadal, 1760.
Ballesteros Gaibrois, Manuel. Don Rodrigo Jiménez de Rada. Colección pro ecclesia et patria. Barcelona: Editorial Labor, 1936.
Barberá Sentamáns, Antonio. El derecho canónico valentino comparado con el general de la iglesia. Valencia: Tipografía Doménech, 1928.
Baron, Bonaventure. Annales ordinis Ssmae. Trinitatis redemptionis captivorum fundatoribus SS. Joanne de Matha et Faelice de Valois, 1198-1297. Rome: A. Bernabó, 1684.
Barraclough, Geoffrey. Papal Provisions. Aspects of Church History Constitutional, Legal and Administrative in the Later Middle Ages. Oxford: B. Blackwell, 1935.
Bayerri y Bertoméu, Enrique. Llibre de privilegis de la vila de Ulldecona, cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (ahora de Malta) en su comendadoría de Ulldecona desde mediados del siglo xii hasta finales del xvi. Archivo histórico de la Ulldecona medieval. Tortosa: Imprenta Blanch, 1951.
[343]
_____. Historia de Tortosa y su comarca. 8 vols. to date.
Tortosa: Algueró y Baíges, 1933-[1960].
Beazley, C. Raymond. James the First of Aragon. Oxford: B. H. Blackwell, 1890.
Bellini, Albano. "San Pedro Pascual, nuevos datos biográficos," Boletín de la real academia de la historia, XLI (1902), 345-347.
Beltrán de Heredia, V. "La formación intelectual del clero en España durante los siglos xii, xiii y xiv," Revista española de teología, VI (1946), 313-357.
Beneyto Pérez, Juan. "Sobre siervos cristianos bajo el dominio musulmán," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XIII (1932), 361-365.
_____. "Sobre la territorialización del código de Valencia," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XII (1931), 187-197.
Betí Bonfill, Manuel. "Ares y su carta puebla," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, I (1920), 189-191.
_____. "Çilla y su carta puebla," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, II (1921), 25-28.
_____. "Fundación del real monasterio de monjes cistercienses de Santa María de Benifazá," Congrés I (q.v.), pp. 408-421.
_____. "Primeros señores de Castellón," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, VII (1926), 113-114, 181-191.
_____. Ros[s]ell, pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo xiii la orden de San Juan de Jerusalén y el real monasterio de Benifazá. Castellón de la Plana: Hijos de J. Armengot, 1920.
Beuter, Pedro Antonio. La coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia. 2 vols. [Primera parte de la...; Segunda parte...] Valencia: Pedro Patricio Mey, [1538-1551] 1604.
Bibliotheca hagiographica latina antiquae et mediae aetatis. Editors, the Bollandists. 2 vols. Brussels: Societas bollandiana, 1898-1901.
Bidagor, Ramón. La "iglesia propia" en España, estudio histórico-canónico. Analecta gregoriana, no. 4. Rome: Gregorian University, 1933.
Bishko, Charles Julian. "The Castilian as Plainsman: the Medieval Ranching Frontier in La Mancha and Extremadura," New World Looks at its History (q.v.), pp. 47-69.
Blanch, Josep. Arxiepiscopologi de la santa església metropolitana i primada de Tarragona. Editor, Joaquín Icart. 2 vols. Tarragona: Agrupació de bibliòfils de Tarragona, 1951.
Boix y Ricarte, Vicente. Apuntes históricos sobre los fueros del antiguo reino de Valencia. Valencia: Mariano de Cabrerizo, 1855.
_____. Historia de la ciudad y reino de Valencia. 3 vols. Valencia: Benito Monfort, 1845-1847.
Bonduelle, J. "Convers," Dictionnaire de droit canonique, IV, cols. 562-588.
Botet y Sisó, Joaquín. "Nota sobre la encunyació de monedes aràbigues pêl rey Don Jaume," Congrés I (q.v.), pp. 944-963.
Boyd, Catherine E. Tithes and Parishes in Medieval Italy. The Historical Roots of a Modern Problem. Ithaca, N.Y.: Cornell University, for the American Historical Association, 1952.
Boyl, Francisco. N[uestra] S[eñora] del Puche, camara angelical de María santissima, patrona de la insigne ciudad, y reyno de Valencia, monasterio real del orden de redentores de Nuestra Señora de la Merced, fundación de los reyes de Aragón. Zaragoza: S. Esparsa, 1631.
Branchát, Vicente. Tratado de los derechos y regalîas que corresponden al real patrimonio en el reyno de Valencia y de la jurisdicción del intendente como [344] subrogado en lugar del ant iguo bayle general. 3 vols. Valencia: José y Tomás de Orga, 1784-1786.
Burns, Robert Ignatius. "The Friars of the Sack in Valencia," Speculum, XXXVI (1961), 435-438.
_____. "Los hospitales del reino de Valencia en el siglo xiii," Anuario de estudios medievales, II (1965), 135-154.
_____. "Journey From Islam, Incipient Cultural Transition in the Conquered Kingdom of Valencia (1240-1280)," Speculum, XXXV (1960), 337-356.
_____. "A Mediaeval Income Tax: the Tithe in the Thirteenth-Century Kingdom of Valencia," Speculum, XLI (1966), 438-452.
_____. "Un monasterio-hospital del siglo xiii: San Vicente de Valencia," Anuario de estudios medievales, III (1966).
_____. "The Organization of a Mediaeval Cathedral Community: the Chapter of Valencia (1238-1280)," Church History, XXXI (1962), 14-23.
_____. "The Parish as a Frontier Institution in Thirteenth-Century Valencia," Speculum, XXXVII (1962), 244-251.
_____. "Social Riots on the Christian-Moslem Frontier, Thirteenth-Century Valencia," American Historical Review, LXVI (1961), 378-400.
Cagigas, Isidro de las. Los mozárabes. Minorías étnico-religiosas de la edad media española, nos. 1, 2. 2 vols. Madrid: Instituto de estudios africanos, Consejo superior de investigaciones científicas, 1947-1948.
_____. Los mudéjares. Minorías étnico-religiosas de la edad media española, nos. 3, 4. 2 vols. Madrid: Instituto de estudios africanos, Consejo superior de investigaciones científicas, 1948-1949.
Canivez, J. M. "Bernard Calvo," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), VIII, cols. 766-767.
Capeille, J. "Albalat (Pierre d'), "Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), I, col. 1364.
Carboneres, Manuel. Picaronas y alcahuetes ó la mancebía de Valencia. Apuntes para la historia de la prostitución desde principios del siglo xiv hasta poco antes de la abolición de los fueros, con profusión de notas y copias de varios documentos oficiales. Valencia: El Mercantil, 1876.
Carot y García, José. Origen y vicisitudes del templo catedral de Segorbe a través de los tiempos. Castellón de la Plana: Diputación provincial, 1949. In Efemérides (q.v.).
Carreras y Candi, Francisco. Miscelánea histórica catalana. 2 vols. Barcelona: Casa provincial de caridad, 1905-1918.
_____. "Notes dotzecentistes d'Ausona," Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, V (1910), 430-479; VI (1911), 6-32. Also in his Miscelánea (q.v.), II, 361-464.
_____. See Geografía.
Caruana Tomás, Carmen. Estudio histórico y jurídico de la Albufera de Valencia. Su régimen y aprovechamientos desde la reconquista hasta nuestros días. Valencia: Academia valenciana de jurisprudencia y legislación, 1954.
Casas Torres, José Manuel. La vivienda y los nucleos de población rurales de la huerta de Valencia. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1944.
Castañeda y Alcover, Vicente. "Relaciones geográficas, topográficas e históricas del reino de Valencia hechas en el siglo xviii a ruego de Don Tomás López," Revista da archivos, bibliotecas, y museos, XXXV (1916), 352-383; XXXVI (1917) 43-59, 224-248; XXXVII (1917, pt. 2), 56-74, 270-323; XXXVIII (1918), 234-251, 392-410; XXXIX (1918, pt. 2), 68-88, 324-353; XL (1919), [345]281-302; XLI (1920), 89-118, 275-293, 394-416, 574-592; XLII (1921), 85-110, 247-275, 445-467, 641-665; XLIII (1922), 118-133, 281-296, 434-452; XLIV (1923), 99-131, 265-272, 363-388; XLV (1924), 244-267, 336-351. Offprint as a book, 2 vols., Madrid: La Revista, 1919--1922.
Castell Maiques, Vicente. See Chapter XIV, note 1.
Castro, Américo. The Structure of Spanish History. Translator, E. L. King. Princeton, N.J.: Princeton University, 1954.
Cavanilles, Antonio J. Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia. 2 vols. Madrid: Imprenta Real, 1795-1797. (Second printing, much reduced in size and maps, 2 vols. Zaragoza: Consejo superior de investigaciones científicas, 1958.)
Cebrián Ibor, Santiago. "Los fueros de Valencia," Congrés III (q.v.), I, 605-665.
Chabás y Lloréns, Roque. El archivo metropolitano de Valencia. Barcelona: Tipografía L'Avenç, 1903.
_____. See above, El archivo. Revista.
_____. "El archivo municipal de Alcira," El archivo, II (1887-1888), 36-41.
_____. "El aureum opus de Játiva," El archivo, V (1891), 304-306.
_____. "El capitán Carroz," El archivo, II (1887-1888), 30-36, 77-84.
_____. "La carta puebla de Sueca," El archivo, II (1887-1888), 205-208, 386-390.
_____. "Çeid Abu Çeid," El archivo, V (1891), 143-166, 288-304, 362-376.
_____. "La cosecha del azúcar en el reino de Valencia (Jaime I)," El archivo, I (1886), 43-44.
_____. "Doña Teresa Gil de Vidaure," El archivo, VI (1892), 22-35.
_____. "El Edrisí y sus noticias sobre Denia," El archivo, I (1886), 373-374.
_____. Episcopologio valentino. Investigaciones históricas sobre el cristianismo en Valencia y su archidiócesis, siglos i á xiii. (Vol. I, unicum.) Valencia: Francisco Vives Mora, 1909.
_____. Génesis del derecho foral de Valencia. Valencia: Francisco Vives Mora, 1902.
_____. "Glosario de algunas voces oscuras usadas en el derecho foral valenciano," Anales del centro de cultura valenciana, XII (1944), 3-27, 76-79, 128-150. Offprint as a book, Valencia: Imprenta Diana, 1946.
_____. Historia de la ciudad de Denia. Second edition. Editor, F. Figueras Pacheco. Instituto de estudios alicantinos, nos. 3, 4. 2 vols. Alicante: Diputación provincial, 1958-1960.
_____. "El libro del repartimiento de la ciudad y reino de Valencia," El archivo, VI (1892), 240-250, VII (1893), 365-372.
_____. "El libro de las ordenanzas municipales de Alcira," El archivo, VII (1893), 302-318.
_____. "Liquidación de notas," El archivo, VII (1893), 335-355.
_____. "Los mozárabes valencianos," El archivo, V (1891), 6-28.
_____. "Notas cronológicas del reinado de Don Jaime I de Aragón," El archivo, VII (1893), 238-248.
_____. "Obispo de Denia en el siglo xii," El archivo, VII (1893), 140.
_____. "Origines de Gandía," El archivo, I (1886), 185-187.
_____. "Orígines de Gandía, el anverso," El archivo, I (1886), 281-283, 289-291, 322-323, 330-331.
_____. "Validigna, excursión arqueológico-geográfica," El archivo, III (1888-1889), 289-296.
_____. "Viaje literario al archivo general de la corona de Aragón," El archivo, I (1886), 187-190.
[346]
_____. "Zahen y los moros de Uxó y Eslida," El archivo,
I (1886), 262-263.
_____. See primary sources, "División"; "Documento"; Documents; "Primera."
Chaytor, Henry John. A History of Aragon and Catalonia. London: Methuen and Co., 1933.
Claeys-Bouuaert, F. "Cure," and "Curé," Dictionnaire de droit canonique, IV, cols. 889-900, 900-942.
Coll, José M. "La crónica de Fr. Pedro Marsili y la 'Vita anonymi' de S. Ramón de Penyafort, su historicidad," Analecta sacra tarraconensia, XXII (1949), 21-50.
_____. "Escuelas de lenguas orientales en los siglos xiii-xiv," Analecta sacra tarraconensia, XVII (1944), 115-38; XVIII (1945), 59-90; XIX (1946), 217-240.
Condé, José Antonio. Historia de la dominación de los árabes en España, sacada de varios manuscritos y memorias arábigas. Madrid: Marín y Compañía, 1874.
Congrés I. See entry immediately following.
Congrés d'história de la corona d'Aragó, dedicat al rey En Jaume I y a la seua época. 2 vols. but paginated to form one. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1909-1913.
III Congrés d'història de la corona d'Aragó, dedicat al període compres entre la mort de Jaume I i la proclamació del rey Don Ferrón d'Antequera. 2 vols. Valencia: Diputación provincial, and Ayuntamiento de Valencia, 1923.
"Consideraciones." See Mateu y Llopis.
Constable, Giles. Monastic Tithes from their Origins to the Twelfth Century. Cambridge Studies in Medieval Life and Thought, new series, no. 10. Cambridge: Cambridge University Press, 1964.
_____. "Resistance to Tithes in the Middle Ages," Journal of Ecclesiastical History, XIII (1962), 172-185.
Cortés Muñoz, Fermín. "Aportación al estudio de las instituciones mercantiles de la Valencia foral, la condición jurídica de los mercaderes," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXIV (1948), 218-225.
Cruilles, El Marqués de [Vicente Salvador y Montserrat]. Los gremios de Valencia. Memoria sobre su origen, vicisitudes y organización. Valencia: Casa de beneficencia, 1883.
Deslandres, Paul. L'ordre des trinitaires pour le rachat des captifs. 2 vols. Paris: Plon, Nourrit et Compagnie, 1903.
Devic. See Vic.
Diago, Francisco. Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores, desde su origen y principio hasta el año de mil y seyscientos. Barcelona: Jaume Cendrat, 1599.
Díaz Cassou, Pedro. Serie de los obispos de Cartagena, sus hechos y su tiempo. Madrid: Tip. de Fortanet, 1895.
Diccionario de historia de España. 2 vols. Madrid: Revista de occidente, 1952.
Dictionnaire de droit canonique. Directors, R. Naz, A. Villien, E. Magnin. 6 vols. to date. Paris: Letouzey et Ané, 1924- .
Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Directors, A. Baudrillart, A. de Meyer, and E. Van Cauwenbergh. 15 vols. to date. Paris: Letouzey et Ané, 1912- .
Dictionnaire des ordres religieux ou histoire des ordres monastiques, religieux, et militaires. Comp., Pierre (Hippolyt) Hélyot; editor, M. L. Badiche. 4 vols. Paris: [Encyclopédie théologique (q.v.)], 1847-1859.
[347]
Dictionnaire historique, géographique, et biographique des
croisades. Editor, M. D'Ault-Dumesnil. Paris: [Encyclopédie
théologique (q.v.)], 1852.
Diócesis valentina. See Sanchís y Sivera.
Donovan, Richard B. The Liturgical Drama in Medieval Spain. Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Studies and Texts, no. 4. Toronto: Pontifical Institute, 1958.
Duart Alabarta, Luis. Obispados godos de Levante, aportación a la historia eclesiástica del reino de Valencia. Madrid: Ed. Morata, 1961.
Durán Gudiol, Antonio. "El derecho capitular de la catedral de Huesca desde el siglo xii al xvi," Revista española del derecho canónico, VII (1952), 447-515.
Durand, H. "Confrérie," Dictionnaire de droit canonique (q.v.), IV, cols. 128-176.
Efemérides gloriosas para la historia de Segorbe. Compilación de los discursos y trabajos científico-literarios del primer certamen celebrado con motivo de la entrega oficial de la S.I.C. de Segorbe. Castellón de la Plana: Diputación provincial, 1949.
Emery, Richard W. The Friars in Medieval France; a Catalogue of French Mendicant Convents, 1200-1550. New York: Columbia University Press, 1962.
_____. "The Friars of the Sack," Speculum, XVIII (1943), 323-334.
_____. Heresy and Inquisition in Narbonne. Studies in History, Economics and Public Law, no. 480. New York: Columbia University, 1941.
_____. "A Note on the Friars of the Sack," Speculum, XXXV (1960), 591-595.
_____. "Notes on the Early History of the Augustinian Order in Southern France," Augustiniana [Louvain], VI (1956), 336-345.
Encyclopédie théologique ou série de dictionnaires. Editor, J. P. Migne. 168 vols. in 170, in 3 sets. Paris: Chez l'éditeur, 1845-1873.
Esclapés de Guilló, Pascual. Resumen historial, de la fundación, i antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgò del Cid. Sus progressos, ampliación, i fábricas insignes, con notables particularidades. Valencia: Antonio Bordazar de Artazú, 1738.
Escolano, Gaspar. Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia. Editor, Juan B. Perales. 3 vols. Valencia: Terraza, Aliena y Compañía, [1610-1611] 1878-1880.
Estapé Rodríguez, Fabián. "Diezmo," Diccionario de historia de España (q.v.), I, 891-893.
Esteban Abad, Rafael. Estudio histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca. Teruel: Instituto de estudios turolenses, 1959.
Esteve, Antonio. "El castillo de Rebollet," El archivo, I (1886), 69-71.
Eubel, Conrad et alii. Hierarchia catholica medíi aevi sive summorum pontificum, s.r.e. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198. Second edition. 3 vols. Münster: Libreria Regensbergiana, 1913-1914.
Febrèr, Jaume. Trobes de Mosen Jaume Febrèr, caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne. Valencia: Imprenta del Diari, 1796-1797.
Fernández y Domingo, Daniel. Anales o historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestras días. Second edition. Barcelona: Jepús, 1867.
Fernández y González, Francisco. "Ampliación sobre los mozárabes valencianos," El archivo, V (1891), 28-30.
_____. Estado social y polîtico de los mudéjares de Castilla, considerados en sí mismos y respecto de la civilización española. Madrid: Joaquín Muñoz, 1866.
Ferrer Flórez, Miguel. "Mallorca y la teocracía pontificia," Analecta sacra tarraconensia, XXIII (1950), 16-30.
Ferrer Salvador, Vicente. "El real monasterio cisterciense de Gratia Dei (Zaidia) [348]en Valencia, aportación a su historia," Anales del centro de cultura valenciana, XXII (1961), 60-108.
Finestres y de Monsalvy, Jaime. Historia del real monasterio de Poblet. 6 vols. Barcelona: Editorial Orbis, [1746] 1947-1955.
Fita y Colomé, Fidel. "Don Pedro de Albalat, arzobispo de Tarragona, y Don Ferrer Pallarés, obispo de Valencia, cuestiones cronológicas," Boletín de la real academia de la historia, XL (1902), 335-352.
_____. "San Pedro Pascual, incidente bibliográfico," Boletín de la real academia de la historia, XLVI (1905), 266-269.
_____. See primary sources, "Concilios"; "Once bulas."
Flórez. See primary sources, España sagrada.
Font y Rius, José M. Instituciones medievales españolas. La organización política, económica y social de los reinos cristianos de la Reconquista. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1949.
_____. "Orígenes del régimen municipal de Cataluña," Anuario de historia del derecho español, XVI (1945), 389-529; and XVII (1946), 229-585.
_____. "La reconquista y repoblación de Levante y Murcia," in J. M. Font y Rius et alii, La reconquista española y la repoblación del país, Escuela de estudios medievales, no. 15, Zaragoza: Consejo superior de investigaciones científicas, 1951, pp. 85-126.
Fontavella González, Vicente. La huerta de Gandía. Zaragoza: Consejo superior de investigaciones científicas, 1950.
Foran, E. A. The Augustinians from St. Augustine to the Union, 1256. London: Burns, Oates, and Washbourne, 1938.
Fuente, Vicente de la. Historia eclesiástica de España. Second edition, revised. 6 vols. Madrid: Compañía de Impresores del reino, 1873-1875.
Galmés de Fuentes, Álvaro. "El mozárabe levantino en los 'Libros de los repartimientos de Mallorca y Valencia,'" Nueva revista de filología hispánica, IV (1950), 313-346.
Gams, Pius Bonifacius. Series episcoporum ecclesiae catholicae quotquot innotuerunt a beato Petro apostolo. Graz: Akademische Druck- und Verlagsanstalt, [1873] 1957.
_____. Die Kirchengeschichte von Spanien. 3 vols. in 5. Ratisbon: 1863-1879; reprint Graz: Akademische Druck- und Verlagsanstalt, 1956.
García y García, Honorio. "El alcadiazgo de Eslida," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XVIII (1943), 161-165.
_____. "La Aldea, su carta puebla y venta al monasterio de Benifazá," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XV (1934), 292-295.
_____. "El derecho romano en los 'Furs' (estudios de derecho foral valenciano)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXX (1954), 177-182.
_____. "Los elementos germánico y musulmán en los 'Furs' (estudios de derecho foral valenciano)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXXI (1955) 80-85.
_____. "La iglesia del monasterio de Nuestra Señora de Benifazá," Anales del centro de cultura valenciana, XX (1952), 184-191.
_____. "El 'Libre del Repartiment' y la práctica notarial de su tiempo," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXV (1949), 493-499.
_____. Notas para la historia de Vall de Uxó. Vall de Uxó: Ayuntamiento, and Instituto laboral, 1962.
_____. "La parroquial del Santo Ángel de la Vall de Uxó," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXII (1946), 318-330.
_____. "Posibilidad de un elemento consuetudinario en el código de Jaume I [349](estudios de derecho foral valenciano)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXIII (1947), 428-450, and XXIV (1948), 5-14.
_____. "Problemática acerca de los 'Furs' (estudios de derecho foral valenciano)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXX (1954), 89-105.
_____."Real monasterio de Santa María de Benifazá," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXVI (1950), 19-35.
_____. "Un santo [Bernard Calvó] en la conquista de Valencia," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXV (1949), 69-75.
_____. "Sobre el fondo consuetudinario del derecho de Valencia (estudios de derecho foral valenciano)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XVIII (1943), 17-29.
_____. "La tinença de Benifaçá," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XIII (1932), 405-406.
García Gómez. See primary sources, Al-äaqundî.
García Larragueta, Santos A. "El carácter de los primeros establecimientos de la orden de San Juan en el reino de Navarra," Annales de l'ordre souverain militaire de Malte, XIX (1961), 18-23.
_____. El gran priorado de Navarra de la orden de San Juan de Jerusalén. Siglos xii-xiii. 2 vols. Pamplona: Diputación foral de Navarra, 1957.
García Sanz, A. "Mudéjares y moriscos en Castellón," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXVIII (1952), 94-114.
García Villada, Zacarías. Historia eclesiástica de España. 3 vols. as 5. Madrid: Editorial Razón y Fe, 1929-1936.
Gazulla, Faustino D. "Don Jaime de Aragón y la orden de Nuestra Señora de la Merced," Congrés I (q.v.), pp. 327-388.
_____. "Los mercedarios en Arguines y Algar (siglo xiii)," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, VI (1925), 64-77.
_____. "Los mercedarios en Játiva durante el siglo xiii," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, IV (1923), 129-43.
_____. "Moros y cristianos, algo sobre cautivos," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, VI (1925), 209-217, 195-209, 266-272, 317-320; XI (1930), 94-107, 202-210.
_____. La orden de Nuestra Señora de la Merced, estudios histórico-críticos (1218-1317). Barcelona: Luis Gili, 1934.
_____. "El puig de Santa María," Congrés III (q.v.), II, 593-654.
_____. "Los religiosos de la Merced en la ciudad de Valencia (siglo xiii)" Boletín de la sociedad castellonense de cultura, VI (1925), 1-12.
Geografía general del reino de Valencia. Editor, F. Carreras y Candi. 5 vols. Barcelona: Alberto Martín, 1920-1927.
Giacomozzi, Gabriele G. "L'ordine della penitenza di Gesù Cristo, contributo alla storia della spiritualità del secolo xiii," Studi storici dell' ordine dei servi di Maria, VIII (1957-1958), 3-60.
Gibert y Sánchez de la Vega, Rafael. "Los contratos agrarios en el derecho medieval," Boletín de la universidad de Granada, XXII (1950), 305-330.
Giméno Michavila, Vicente. "El antiguo hospital municipal de Castellón," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XIII (1932), 208-213.
Goñi Gaztambide, J. Historia de la bula de la cruzada en España. Victoriensia, no. 4. Vitoria: Editorial del seminario, 1958.
_____. "Los obispos de Pamplona del siglo xiii," Príncipe de Viana, XVIII (1957), 41-237.
González, Julio. El reino de Castilla en la época de Alfonso VIII. Escuela de estudios [350] medievales, textos, no. 25. 3 vols. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1960.
_____. See primary sources, Repartimiento de Sevilla.
Gorosterratzu, Javier. Don Rodrigo Jiménez de Rada, gran estadista, escritor y prelado. Estudio documentado de su vida, de los cuarenta años de su primacía en la iglesia de España y su cancillerato en Castilla.... Pamplona: T. Bescansa, 1925.
Gottlob, Adolf. Die päpstlichen Kreuzzugs-Steuern des 13 Jahrhunderts, ihire rechtliche Grundlage, politische Geschichte und technische Verwaltung. Heiligenstadt: F. W. Cordier, 1892.
Gual Camarena, Miguel. "Contribución al estudio de la territorialidad de los fueros de Valencia," Estudios de edad media de la corona de Aragón, III (1947-48), 262-289.
_____. "Mudéjares valencianos, aportaciones para su estudio," Saitabi, VII (1949), 165-199.
_____. "Precedentes de la reconquista valenciana," Estudios medievales [Valencia], I (1952), 167-246.
_____. "Reconquista de la zona castellonense," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXV (19499), 417-441.
Guillemain, Bernard. "Chiffres et statistiques pour l'histoire ecclésiastique du moyen age," Moyen age, LXIX (1953), 340-363.
Gutton, Francis. L'ordre de Calatrava, la chevalerie militaire en Espagne. Commission d'histoire de l'ordre de Citeaux, no. 4. Paris: P. Lethielleux, 1955.
Hebrera y Esmir, José Antonio de. Chronica real seráfica del reyno y santa provincia de Aragón de la regular observancia de nuestro padre San Francisco. Zaragoza: Diego de Larumbe, 1703-1705.
Hefele, Charles Joseph. Histoire des conciles d'après les documents originaux. Revised and translated by H. Leclerq. 10 vols. (each a double volume). Paris: Letouzey et Ané, 1907-1938.
Heimbucher, Max. Die Orden und Kongregationen der katholischen Kirche. Third edition, revised. 2 vols. Paderborn: F. Schöningh, 1933-1934.
Heintschel, D. E. The Mediaeval Concept of an Ecclesiastical Office. An Analytical Study of the Concept of an Ecclesiastical Office in the Major Sources and Printed Commentaries from 1140-1300. Canon Law Studies, no. 363. Washington, D.C.: Catholic University of America, 1956.
Hélyot. See Dictionnaire des ordres.
Hill, Rosalind. "Bishop Sutton and His Archives: A Study in the Keeping of Records in the Thirteenth Century," Journal of Ecclesiastical History, II (1951), 43-53.
Hofmeister, Philipp. "Die Verfassung der ehemaligen claustralen Benediktinerkongregation in Katalonien und Aragon," Studien und Mitteilungen zur Geschichte des Benediktiner-Ordens und seiner Zweige, LXX (1959), 206-235.
Hoyos, Manuel M. de los. Registro documental, material inédito dominicano español. Madrid: Selecciones gráficas, 1961.
Imbert, Jean. Les hôpitaux en droit canonique du décret de Gratien a la sécularisation de l'Hotel-Dieu a Páris en 1565. L'église et l'état au moyen age, no. 8. Paris: J. Vrin, 1947.
Itinerari. See Miret y Sans.
Ivars Cardona, Andrés. "Año de fundación y diferentes advocaciones que ha ténido el monasterio de la Puridad o Purísima Concepción de Valencia," Archivo ibero-americano, XIX (1932), 435-464. Offprint as a book, Vich: Editorial Seráfica, 1933.
[351]
Janer, Florencio. Condición social de los moriscos de España,
causas de su expulsión y consecuencias que este produjo en el orden
económico y político. Madrid: Real academia de la historia,
1857.
Javierre Mur. See introductory essay to bibl., n. 1.
Johnstone, Hilda. "Poor Relief in the Royal Households of Thirteenth-Century England," Speculum, IV (1929), 149-157.
Jordán, Jayme. Historia de la provincia de la corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre San Augustín compuestos de quatro reynos, Valencia, Aragón, Cataluña, y las islas de Mallorca y Menorca. 3 vols. Valencia: J. García et alibi, 1704-1712.
Kantorowicz, Ernst. The King's Two Bodies, A Study in Mediaeval Political Theology. Princeton, N.J.: Princeton University, 1957.
Kehr, Paul. Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragon bis zur Mitte des XII Jahrhunderts. Berlin: Abhandlungen der preussischen Akademie der Wissenschaften, 1928.
Klein, Julius. The Mesta, a Study in Spanish Economic History, 1273-1836. Harvard Economic Studies, no. 21. Cambridge, Mass.: Harvard University, 1920.
Lacarra, José M. "La restauración eclesiástica en las tierras conquistadas por Alfonso el Batallador (1118-1134)," Revista portuguesa de historia, IV (1948-1949), 263-286.
La Fuente. See Fuente.
Laguía, César Tomás. "La erección de la diócesis de Albarracín," Teruel, X (1953), 201-230.
Lalinde Abadía, Jesús. La gobernación general en la corona de Aragón. Zaragoza: Consejo superior de investigaciones científicas, 1963.
Lambert, A. "Aragon, royaume d'," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.) III, cols. 1347-1386.
_____. "Arnauld de Gurb," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), IV, cols. 509-514.
_____. "Arnauld de Peralta," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), IV, cols. 518-523.
_____. "Barcelone," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), VI, cols. 671-747.
Lamberto de Zaragoza, and Ramón de Huesca. Teatro histórico de las iglesias del reyno de Aragón. 9 vols. Pamplona: J. M. Ezquerro, 1780-1807.
Laurent, M. H. Le bienheureux Innocent V (Pierre de Tarentaise) et son temps [1276]. Studi e testi, no. 129. Rome: Biblioteca apostolica vaticana, 1947.
Lavedan, Pierre. L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. Paris: Henri Laurens, 1935.
Legendre, M. "Albarrazin," Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques (q.v.), I, cols. 1383-1386.
Lepointe, G. "Dîme," "Dîmier," "Décimateur," Dictionnaire de droit canonique, IV, cols. 1231-1244, 1059.
Llorca, Fernando. Una fundación del siglo xiii, San Juan del Hospital de Valencia. Valencia: Editorial Prometeo, 1930.
Lloréns y Raga, Peregrín L. "El deanato de la catedral de Valencia," Anales del centro de cultura valenciana, XXII (1954), 8-21.
_____. Presencia histórica de la sede de Segorbe en el reino de Valencia. Biblioteca de estudios de Segorbe y su comarca, no. 15. Segorbe: Departamento de Publicaciones del Instituto Laboral de Segorbe, 1960.
_____. Episcopologio segobricense. See Chapter III, note 44.
[352]
Llorente y Olivares, Teodoro. Valencia. España, sus monumentos
y artes, naturaleza e historia, nos. 24, 25. 2 vols. Barcelona: Daniel
Cortezo, 1887-1889.
Lluch Arnal, Emilio. Compendio de historia del antiguo reino de Valencia. Valencia: Sucesor de Vives Mora, Artes gráficas, 1953.
López, Anastasio. "Confesores de la familia real de Aragón," Archivo iberoamericano, XVI (1929), 145-240.
López, Tomás. See Castañeda y Alcover.
López Rodó, Laureano. El patrimonio nacional. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1954.
Loscertales, Pilar. "Exáricos," Diccionario de historia de España (q.v.), I, 1059-1060.
Lot, Ferdinand. L'art militaire et les armées au moyen âge en Europe et dans le proche orient. 2 vols. Paris: Payot, 1946.
Lunt, William E. Papal Revenues in the Middle Ages. Records of Civilization, Sources and Studies, no. 19. 2 vols. New York: Columbia University, 1934.
Luttrell, Anthony, "The Aragonese Crown and the Knights Hospitallers of Rhodes: 1291-1310," English Historical Review, LXXVI (1961), 1-19.
Macabich Llobet, Isidoro. "Es feudalisme a Ivissa (anotacions històriques)," Congrés I (q.v.), pp. 457-482.
Madurell y Marimón, José M. "Las escuelas de la seo de Barcelona (notas para su historia)," Hispania sacra, I (1948), 389-401.
Magallón, Manuel. "Templarios y hospitalarios, primer cartulario en el archivo histórico nacional," Boletín de la real academia de la historia, XXXIII (1898, part 2), 257-266.
_____. See introductory essay to bibl., note 1.
Mann, H. K. The Lives of the Popes in the Middle Ages. 18 vols. London: K. Paul, Trench, Trübner and Co., 1906-1932.
Manrique, Ángel. Cisterciensium seu verius ecclesiasticorum annalium a condito cistercio... 4 vols. Lyons: G. Boissat and L. Anisson, 1642-1659.
Mansilla Reoyo, Demetrio. "Disputas diocesanas entre Toledo, Braga y Compostela en los siglos xii a xv," Anthologica annua [Rome], III 89-143.
_____. Iglesia castellano-leonesa y curia romana en los tiempos del rey San Fernando. Estudio documental sacado de los registros vaticanos. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1945.
_____. "Episcopologio de Burgos, siglo xiii," Hispania sacra, IV (1951), 313-333. See primary sources, Documentación.
Marchal, Jean. Le "droit d'oblat," essai sur une variété de pensionnés monastiques. Archives de la France monastique, no. 49. Ligugé (Vienne): A. Picard, 1955.
María, Ramón de. See Ramón de María.
Mariana, Juan de. "Memoria de las concesiones que el rey D. Jayme I de Aragón hizo á los prelados, ricos hombres, caballeros y demas soldados que le servieron en la conquista de la ciudad y reyno de Valencia," Historia general de España, 9 vols. Valencia: Benito Monfort, 1783-1796, IV, app. 2.
Martínez Aloy, José. La diputación de la generalidad del reino de Valencia. Valencia: Diputación provincial de Valencia, 1930.
_____. Los prelados de Valencia. Sigilografía. Valencia: Imprenta Doménech, 1887.
Martínez Colomer, Vicente. Historia de la provincia de Valencia de la regular observancia de San Francisco. Vol. I (unicum). Valencia: Salvador Fauli, [1803] 1901.
Martínez Díez, Gonzalo. El patrimonio eclesiástico en la España visigoda. Estudio histórico-jurídico. Miscelánea Comillas, no. 32. Palencia: Comillas University, 1959.
[353]
Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. "Castellón de
la Plana en la baja edad media (noticias sobre documentación de
este período como propriedad de la corona real)," Boletín
de la sociedad castellonense de cultura, XXV (1949), 351-360.
_____. See introductory essay to bib1., note 1.
_____. See primary sources, "Super officiis."
Martínez y Martínez, Francisco. "Pego, su población y primeros señores," Congrés I (q.v.), pp. 63-69.
Martínez Morellá, Vicente. La iglesia de San Nicolás de Alicante. Instituto de estudios alicantinos, no. 23. Alicante: Diputación provincial, 1960.
_____. See primary sources, Cláusulas.
Mas, Josep. Antigüetat d'algunes esglésies del bisbat de Barcelona. Notes històriques del bisbat de Barcelona, no. 13. Barcelona: Tipografía Católica pontificia, 1921.
Más y Gil, Luis. "La orden de San Jorge de Alfama, sus maestres, y la cofradía de Mossén Sent Jordi," Hidalguía, X (1963), 247-256.
Mateu Ibars, Josefina. Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio. Publicaciones del archivo municipal de Valencia, series III, no. 2. Valencia: Ayuntamiento, 1963.
Mateu y Llopis, Felipe. "La circulación monetaria en las diócesis de Tortosa y Segorbe-Albarracín en el reino de Valencia, segun la décima de 1279-1280," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXII (1946), 494-501.
_____. "Consideraciones sobre nuestra reconquista," Hispania, XI (1951), 3-46.
_____. Glosario hispánico de numismática. Barcelona: Consejo superior de investigaciones científicas, 1946.
_____. "Lérida y sus relaciones con Valencia" [running title for "Datos y documentos para la historia monetaria de Lérida, siglos xiii a xvii"], Ilerda, V (1945), 8-55.
_____. "Materiales para un glosario de diplomática hispánica. Corona de Aragón. Reino de Valencia." Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXXII (1956), 257-292 [cont.].
_____. El país valencia. Valencia: Centro de cultura valenciana, 1933.
_____. "Los privilegios de los monederos en la organización foral del reino del Valencia," Anuario de historia del derecho español, XX (1950), 70-135.
_____. "Les relacions monetàries entre Catalunya i Valencia des de 1276 a 1376," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XII (1931), 27-39.
______. "La repoblación musulmana del reino de Valencia en el siglo xiii y las monedas de tipo almohade," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXVIII (1952), 29-43.
_____. "Sobre la política monetaria de Jaime I y las acuñaciones valencianas de 1247 y 1271," Anales del centro de cultura valenciana, XV (1947), 233-261.
_____. "Valores monetarios valencianos," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, VII (1926), 287-294.
_____. See introductory essay to bibl., note 1.
Matheu y Sanz, Lorenzo. Tractatus de regimine urbis et regni Valentiae sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem. Valencia: Bernardo Nogués, 1654.
Matthaeu y Sanz. See Matheu.
Mayer, Ernesto. Historia de las instituciones sociales y políticas de España y Portugal durante los siglos v a xiv. 2 vols. Madrid: Anuario de historia del derecho español, 1925-1926.
Meersseman, G. G. Dossier de l'ordre de la pénitence au xiie siècle. Spicilegium friburgense, no. 7. Fribourg: Fribourg University, 1961.
[354]
Menéndez Pidal, Ramón. La España del Cid.
Fourth edition, revised. 2 vols. Madrid: Espasa-Calpe, 1947. (See also
first edition, 2 vols., Madrid: Editorial Plutarco, 1929.)
_____. "Sobre la bibliografía de San Pedro Pascual," Boletín de la real academia de la historia, XLVI (1905), 259-266.
_____. "Sobre los limites del valenciano," Primer congrés internacional de la llengua catalana, Barcelona: Joaquim Horta, 1908, pp. 340-344.
Mestre y Noé, Francisco. "Notes tortosines," Congrés I (q.v.), pp. 422-428.
Michavila y Vila, Antonio. "Apuntes para el estudio de la vida social del reino de Valencia en la época de los reyes de la casa de Aragón," III Congrés (q.v.), II, 113-168.
Milián Boix, Manuel. "Tasas y sobreprecios en el siglo xiv por tierras de Morella," Boletín de la sociedad castellonense de cultura, XXV (1949), 787-798.
Miquel Parellada, José M., and José Sánchez Real. Los hospitales de Tarragona. Tarragona: Instituto de estudios tarraconenses, 1959.
Miret y Sans, Joaquín. Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: Casa provincial de caritat, 1910.
_____. "La esclavitud en Cataluña en los ultimos tiempos de la edad media," Revue hispanique, XLI (1917), 1-109.
_____. "Escolars catalans al estudi de Bolonia en la xiiia centuria," Boletín de la real academia de buenas letras de Barcelona, VIII (1915), 137-155.
_____. Itinerari de Jaume I "el Conqueridor." Barcelona: Institut d'estudis catalans, 1918.
_____. See primary sources, "Inventaris"; Cartoral.
Miscellanea historica in honorem Alberti de Meyer. Louvain: Louvain University, 1946.
Molin, Nicolaus. Historia cartusiana ab origine ordinis usque ad tempus auctoris 1638. 3 vols. Tournai: A. Baudechon, 1903-1906.
Mollat, G. "Bénéfices ecclésiastiques en occident," Dictionnaire de droit canonique (q.v.), II, cols. 405-448.
Momblanch y Gonzálbez, Francisco de P. Historia de la Albufera de Valencia. Publicaciones del archivo municipal. Valencia: Ayuntamiento, 1960.
Moncada, Juan Luis de. Episcopologio de Vich, escrito a mediados del siglo xvii. Editor, Jaime Collell. 2 vols. Biblioteca histórica de la diócesis de Vich, nos. I, 3. Vich: Viuda de R. Anglada, 1891-1894. (Supplementary vol. III, not in series; by Luis B. Nadal, Vich: idem, 1904.)
Monumentos españoles, catálogo de los declarados histórico-artísticos. Editor, J. M. de Azcárate. 3 vols. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, 1953-1954.
Monzó Nogués, Andrés. La Vall d'Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida, y Çoraida. Carlet, Valencia: Centro de cultura valenciana, 1954.
Moorman, John R. H. Church Life in England in the Thirteenth Century. Cambridge: Cambridge University, 1946.
Moragues, Miguel, Joaquín María Bover de Rosselló et alii. Historia general del reino de Mallorca. 3 vols. Palma: J. Guasp y Pascual, 1840.
Moreau, Edouard de. Histoire de l'église en Belgique. Museum lessianum, section historique, nos. 1, 2, 3, 12, 13. 6 vols. (vos. I, II, second edition, revised, 1945).